Ió, el satèl·lit de Júpiter que es queda sense atmosfera durant dues hores cada dia i mig

Cada 1,7 dies terrestres passa per darrere el planeta, i l'ombra congela el diòxid de sofre de la seva atmosfera

03.08.2016 | 00:00

Ió, satèl·lit de Júpiter, triga a completar una volta al seu planeta 1,7 dies terrestres i, cada dia, l'ombra de Júpiter plana sobre el satèl·lit en un eclipsi que dura unes dues hores i que produeix un brusc canvi de temperatura, a més del "col·lapse" de l'atmosfera del satèl·lit durant l'esmentat eclipsi.
Aquestes són algunes de les conclusions que han tret un grup d'investigadors, amb participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), després d'haver observat diversos d'aquests eclipsis, segons informa el CSIC en una nota de premsa.
Els resultats es publiquen a la revista Journal of Geophysical Research: Planets, en un article en el qual els investigadors descriuen un fenomen "únic en el nostre Sistema Solar: l'atmosfera d'Ío pràcticament desapareix en començar l'eclipsi per tornar a aparèixer quan Ío surt de l'ombra de Júpiter", indica el CSIC.
"La variabilitat de la tènue atmosfera d'Ío ja era coneguda, i no sabíem si es devia a l'activitat volcànica -és l'objecte amb els volcans més actius de tot el Sistema Solar- o a un equilibri tèrmic amb la superfície, és a dir, un intercanvi de gas amb la superfície", subratlla Miguel Ángel López Valverde, investigador del CSIC a l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA).
Les dades obtingudes amb el telescopi Gemini, de vuit metres de diàmetre, han permès monitoritzar un eclipsi d'Ío per primera vegada. Cada dia, i durant dues hores, l'ombra de Júpiter cobreix la petita lluna i la seva temperatura cau dels -148 graus centígrads als -168 graus. Amb el descens de temperatura, el diòxid de sofre que forma l'atmosfera es congela i es diposita sobre la superfície, per sublimar i emplenar quan Ío surt de l'eclipsi i la llum del Sol escalfa els gels. "Hem comprovat que es perd el 80% de l'atmosfera fins que el satèl·lit surt de l'eclipsi", detalla López Valverde, que afegeix: "això ha estat tota una sorpresa perquè mai no havíem observat un col·lapse atmosfèric d'aquestes característiques". A més, "ens ha permès resoldre el vell problema: l'atmosfera no està directament formada per gasos volcànics, sinó per la sublimació dels gels en superfície".
Ío, gran com la Lluna, és dels quatre grans satèl·lits de Júpiter, el més proper al planeta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema