Les fregates, aus que pesen entre 1 i 1,8 quilos i que són capaces de volar, sense descans, fins a onze dies, dormen mentre volen, va revelar un estudi donat a conèixer ahir i realitzat a l'arxipèlag equatorià de Galápagos, un laboratori natural que és, a més, Patrimoni de la Humanitat.
Atès que el somni és un dels mitjans més importants a través del qual el cervell descansa, les llargues travessies de les fregates, que poden passar en vol sobre l'oceà durant setmanes, van despertar la intriga dels científics.
Així, l'assumpte es remunta al 2012, quan es va iniciar la prova de dispositius per col·locar-los al cap d'algunes fregates grans (Fregata minor) a fi d'obtenir informació sobre la seva activitat cerebral i la seva ubicació per mitjà d'un sistema de GPS.
Un cop comprovat que els instruments no afectaven les aus, es van escollir quinze exemplars adults de l'illa Genovesa, al nord de l'arxipèlag de Galápagos, un espai de gran riquesa natural que va permetre al científic anglès Charles Darwin formular la seva teoria sobre la selecció natural de les espècies.
A aquests exemplars se'ls va col·locar un petit aparell que mesura els canvis electroencefalogràfics (EEG), desenvolupat per Alexei Vyssotski, de la Universitat de Zurich, i l'Institut Federal Suís de Tecnologia; i un GPS (sistema de posicionament global). En total, els dos aparells pesen 25 grams.
L'anàlisi de tots dos dispositius van demostrar que durant el dia les fregates es mantenen despertes i a la tarda registren un son d'Ones Lentes de diversos minuts mentre planegen.
El vol ascendent en cercles va revelar que la fregata dorm amb un hemisferi mentre l'altre, que està connectat a l'ull que guia el gir roman despert, per evitar col·lisions amb altres aus.
Les fregates també experimenten son de Moviments Oculars Ràpids (REM) que dura segons. Aquests tipus de son són acompanyats per pèrdua de to muscular, per la qual cosa durant aquests episodis les aus van experimentar una caiguda momentània del cap sense alterar el seu patró de vol, segons el Parc Nacional Galápagos.
L'estudi, desenvolupat per un equip internacional liderat per Niels Rattenborg, de l'Institut Max Planck (Alemanya), al costat de l'ornitòleg Sebastià Cruz, es va realitzar entre el 2014 i el 2015, va explicar ahir a Efe el director de Gestió Ambiental del Parc Nacional Galápagos, Jorge Carrión.
En el seu treball de camp, avalat per la Direcció del Parc Nacional Galápagos del Ministeri de l'Ambient, l'equip va descobrir que les fregates són capaces de dormir menys d'una hora al dia amb qualsevol dels dos hemisferis cerebrals i que arriben a volar fins a onze dies ininterrompudament.
"En els registres s'hi troba que podrien volar fins a tres mil quilòmetres, o sigui podrien anar i tornar de les illes fins l'Equador continental, tranquil·lament, sense descansar".
