Les llàgrimes de Sant Llorenç ens inviten a una nit d'estrelles

Júpiter donarà un impuls addicional al fenomen astronòmic que ens visita cada mes d'agost

11.08.2016 | 17:00
Pluja d´estels o de llàgrimes de Sant Llorenç damunt del Teide

Amb l'agost arriba la més famosa de les pluges d'estels. Com cada any, els Perseids -també coneguts com a llàgrimes de Sant Llorenç- mostren el seu pic d'activitat. Aquesta nit i la que ve seran els moments ideals per estirar-se en un lloc sense contaminació lumínica i orientar la vista cap al nord-est, més o menys. I formular un desig per cada estel que veiem caure. Si som bons observadors se'ns acabaran els desitjos abans que les ocasions de formular-los.
Segons l'Institut d'Astrofísica de Canàries, aquest any l'activitat dels Perseids es produeix entre el 17 de juliol i el 24 d'agost. No obstant això, el màxim s'espera entre les tres i les cinc de la tarda, hora oficial catalana, de demà, divendres 12 d'agost, tot i que el dia que el santoral catòlic dedica a Sant Llorenç i del que procedeix el nom popular del fenomen va ser ahir, 10 d'agost. D'un any a un altre la màxima intensitat pot variar un o dos dies amunt o avall.
Naturalment, demà de tres a cinc de la tarda a Catalunya no es podrà veure cap estrella, perquè ho impedirà la llum solar. Per això les nits de l'11 al 12 i del 12 al 13 d'agost seran els millors moments per observar els Perseids, és a dir, la nit anterior i posterior al màxim d'activitat que aquest any serà durant el dia.
En canvi, a l'altra banda del planeta, allà on es de dia quan aquí és de nit i viceversa, sí que podran gaudir de la màxima intensitat demà a la tarda.
A casa nostra, una lluna en quart creixent, que desapareixerà cap a les dues de la matinada, no serà problema per observar una bona quantitat de meteors -de mitjana un observador en podrà veure un cada dos minuts-, alguns d'ells molt brillants -a causa de les altes velocitats d'entrada a l'atmosfera-, sempre i quan estiguem situats en un lloc fosc -sense contaminació lumínica- i amb horitzons clars.

Espectacle assegurat
Miquel Serra-Ricart, astrònom de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, comenta: "amb els Perseids l'espectacle està assegurat amb una activitat en el seu màxim que es manté intensa i aproximadament constant -entre 70 i 130 meteors per hora- en els últims deu anys. Els Perseids sempre compleixen".
Tanmateix, segons l'astrònom rus Mikhaïl Maslov, aquest any podríem tenir un augment d'activitat dels Perseids a causa de l'anomenat "efecte Júpiter". El planeta gegant va assolir el novembre del 2o14 la seva màxima proximitat a l'òrbita del cometa Swift-Tuttle, que és el generador de les llàgrimes, en situar-se a una distància de 257 milions de quilòmetres. Això va suposar una empenta addicional de corrent de meteoroides cap a la Terra, però aquest impuls triga 22 mesos en tenir efectes sobre el nostre planeta. La màxima plenitud no es donarà, per tant, fins al mes que ve, però es podria notar en part aquests dies. Per això, algunes fonts diuen que el màxim d'estels podria pujar fins als 150 per hora.

Una pluja amb història
Les llàgrimes són estels fugaços, o aquests són en realitat petites partícules de pols de diferents mides, algunes més petites que grans de sorra, que van deixant anar els cometes -o asteroides- al llarg de les seves òrbites al voltant del Sol.
Els cometes són cossos de gel i pols. Quan la seva òrbita els acosta al Sol, l'escalfor provoca un desglaç, per la qual cosa deixen anar un cert volum de grans de pols, o meteoroides, que es dispersen per l'òrbita del cometa i queden surant. Cada any, aquest cinturó de pols és travessat per la Terra en la seva trajectòria al voltant del Sol. Durant aquesta trobada, les partícules de pols es desintegren en entrar a gran velocitat a l'atmosfera terrestre, creant els coneguts traços lluminosos que reben el nom científic de meteors.
L'activitat dels Perseids -que té com a progenitor al cometa Swift-Tuttle, descobert l'any 1862- se situa al voltant dels 100 meteors per hora. Els anys propers al periheli (màxim acostament al Sol) de Swift-Tuttle (l'últim va ocórrer el 1992 i el següent serà l'any 2126), l'activitat pot créixer fins als 400-500 meteors per hora a causa de l'alta densitat de meteoroides que envolten el cometa.
No obstant això, els Perseids són coneguts pels seus "esclats d'activitat" provocats per la influència gravitatòria dels gegants del Sistema Solar, Júpiter i Saturn, sobre els núvols de pols -núvols de meteoroides- ejectats pel cometa en el passat.
El 1839, l'observador alemany Eduard Heis va comptabilitzar per primera vegada la taxa màxima dels Perseids: 160 meteors per hora. Després, fins al 1858, va fluctuar entre 37 i 88 meteors per hora. El 1920, els Perseids van arribar a 200 meteors/hora i a 187 el 1983.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema