La comunitat musulmana a Espanya reivindica la llibertat per utilitzar el burquini mentre col·lectius de dones rebutgen aquesta peça amb rotunditat, després de la polèmica desfermada a França per la prohibició del vestit de bany islàmic, que cobreix tot el cos, excepte cara, mans i peus.

El president de la Unió de Comunitats Islàmiques d'Espanya (Ucide), Riay Tatary, subratlla que la controvèrsia sobre l'ús del burquini no afecta Espanya, on no s'ha regulat sobre aquesta qüestió. Tatary reconeix que aquest abillament és excepcional a les platges espanyoles i emmarca la seva utilització dins de la llibertat personal. Posa com a exemple el cas d'Alemanya, on les dones i joves musulmanes van a piscines públiques o privades que reserven un dia per a elles amb normalitat, tot i que els grups d'ultradreta discrepen d'aquesta mesura per "esgarrapar vots".

Opina que el debat sobre el burquini "no és d'envergadura" i aposta per abordar qüestions "més importants" al nostre país com l'educació que, des del seu punt de vista, és "la clau per evitar la radicalització i afavorir la convivència en una societat plurireligiosa".

Per la seva banda, la presidenta de l'Associació de Dones Juristes Themis, Amalia Fernández, es mostra en contra de la utilització del burquini per considerar-lo "un retrocés en els drets de les dones".

"A Europa no podem recular en els drets que hem aconseguit les dones. Igual que l'home no el fa servir, la dona no té perquè fer-ho", assenyala. Segons la seva opinió, l'ús del burquini no entra dins el dret personal de cap dona, sinó que implica l'obligació i la imposició que elles hagin de vestir de determinada manera, independentment que algunes ho portin perquè volen. Si sorgís algun problema a Espanya, diu, el millor seria regular-ho en forma de prohibició del burquini. "És vergonyós veure aquests homes gaudint de les platges amb els seus fills mentre les seves dones romanen amb el cos cobert sota un para-sol passant calor", ressalta.

La professora Encarna Carmona, coordinadora del Grup de Recerca per a la Igualtat de Gènere, precisa que a la prohibició del burquini en diverses localitats franceses hi ha un conflicte de drets fonamentals. A favor de la prohibició d'aquesta peça, els ajuntaments francesos al·leguen la laïcitat de l'estat, així com la protecció de l'ordre públic i la seguretat després dels últims atemptats gihadistes. La igualtat de gènere és un altre argument per donar suport al veto al burquini, que cobreix el cos de les dones i no dels homes, el que suposa "una discriminació" i "un atemptat a la dignitat de les dones", recalca.

A l'altre costat de la balança, afirma, es pot reivindicar el dret a la llibertat religiosa i la llibertat ideològica, que estan reconeguts en l'article 16 de la Constitució, que no solament protegeix la possibilitat de tenir idees pròpies i viure d'acord amb elles, sinó que permet que hi hagi persones que vagin a la platja amb un banyador o nues.

Carmona defensa la prohibició absoluta del burca, però en el cas del burquini s'inclina per no vetar-lo per entendre que això "pot generar conflictes". Creu millor que vagin a banyar-se a les platges amb aquests "vestits de bus", en comptes de recloure's a les seves cases. "El dret només de prohibir alguna cosa quan està molt justificat", ressalta la professora després de recordar que, al nord, la gent va a les platges amb vestits de neoprè de cap a peus.