L'autonomia dels robots, una qüestió tant ètica com legal

La idea que les màquines intel·ligents tinguin drets és "inquietant"

22.08.2016 | 07:34
Un robot coreà Hubo, pensat per salvar vides, en fase de muntatge

La convivència cada vegada més gran amb robots i sistemes d'intel·ligència artificial planteja qüestions que, més enllà del mateix desenvolupament tecnològic, entren en la filosofia, l'ètica i el dret, i sembla que és aquí i no en una possible amenaça per a la raça humana on hi ha els "conflictes robòtics" del futur.
La idea que la intel·ligència artificial pugui avançar la humana no té aplicació en termes absoluts, sinó que només té sentit dins de determinats contextos, segons experts consultats per Efe, que afegeixen que ja hi ha robots i programaris autònoms que prenen decisions més enllà dels seus algoritmes preprogramats i poden aprendre i adaptar-se a situacions imprevisibles no anticipades.
També poden avançar-nos en velocitat de càlcul i complexitat de dades, però "la intel·ligència humana no es dedica només a computar, sinó que està posada en actiu amb el món i amb altres persones, és social", apunta Fernando Broncano, catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M).
"Els falta versatilitat i sentit comú -a les màquines-, i queden lluny del que seria una intel·ligència artificial general, dotada de singularitat", afegeix Ramon López de Mántaras, director de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del Consell Superior d'Investigacions Científiques .
"Una màquina no arribarà a tenir consciència del que està fent, podrà jugar a escacs però no sabrà que està jugant ni tindrà el sentiment que està competint amb l'home per derrotar-lo", amplia López de Mántaras: "hi ha motivacions i intencions que dubto molt que arribin a tenir".
La ciència-ficció influeix en la nostra imatge dels robots, i persones com Stephen Hawking "plantegen un escenari apocalíptic" respecte a la intel·ligència artificial, però per a Mántaras s'està parlant de "períodes futurs irracionals", sense tenir en compte els avenços en aquest camp i fins i tot infravalorant la complexitat del cervell.
"L'amenaça real és al camp de l'ètica", diu aquest expert, que subratlla que "la gran qüestió, més que el grau d'intel·ligència, és el grau d'autonomia que es concedeixi a una màquina".
Aquest és el punt central a l'hora de replantejar la nova legislació i les responsabilitats, i "aquí cal parlar de nivells que ens porten a problemes morals i jurídics molt importants", assenyala per la seva banda Broncano, que coincideix amb Mántaras que, en l'àmbit moral, la responsabilitat és dels humans.
Teresa Rodríguez de las Heras, professora titular de Dret Mercantil a la UC3M, indica que "la diversitat d'enfocaments i la pluralitat d'interessos impedeixen un tractament únic i global dels avenços de la robòtica".
"Això comporta un retard en la intervenció normativa, necessari en qualsevol cas per evitar una resposta inadequada que obstaculitzi el desenvolupament tecnològic o distorsioni la competència en el mercat".

"Persona artificial"
Per a aquesta experta, el tractament jurídic davant l'autonomia i capacitat de decisió del robot implicaria el reconeixement de personalitat, assumpció de drets i obligacions i l'atribució de responsabilitat: "potser cal treballar amb un concepte de persona artificial o replantejar-nos la mateixa noció de persona, en equivalència al concepte de persona jurídica", apunta.
Sobre l'autonomia, De Mántaras afegeix que certes aplicacions s'han de limitar, com en el cas dels drons que disparen sense intervenció humana o els algoritmes de transaccions d'alta freqüència usats en borsa.
Pensar en la possibilitat que les màquines adquireixin drets robòtics equiparables als humans planteja a més un problema humanístic i filosòfic "inquietant", d'acord amb Broncano, per al qual d'aquí a poc caldrà enfrontar-se als mateixos dilemes ètics que sorgeixen en la nostra relació amb els animals.
"No hi ha una resposta a tot o res, però hem de plantejar-nos la nostra sensibilitat cap a sistemes que tinguin una certa autonomia", precisa.

Drets robòtics?
Per a De Mántaras, però, no tindria cabuda parlar de drets robòtics, ja que les màquines no pateixen, i quan es parla de robots amb emocions es fa en sentit metafòric.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema