El doctor Joaquim Barraquer, un dels oftalmòlegs més prestigiosos del món i fill del fundador de la clínica de Barcelona que porta el seu nom, va morir ahir als 89 anys. Barraquer, expresident de la Societat Espanyola d'Oftalmologia i expert en cirurgia de la cataracta i el glaucoma, pertanyia a la tercera generació d'una saga dedicada a la salut ocular i ostentava el títol de Doctor Honoris Causa i Professor Honorari per onze universitats de tot el món.

El metge, que va crear la Fundació Barraquer i el Banc d'Ulls per al Tractament de la Ceguesa, havia estat pioner en la inclusió de lents intraoculars per corregir la miopia i va revolucionar les tècniques quirúrgiques oftalmològiques. Nascut a Barcelona el 26 de gener del 1927, era fill de l'oftalmòleg Ignasi Barraquer, que el 1941 va fundar la Clínica Barraquer de Barcelona, i nét d'Antoni Barraquer Roviralta, primer catedràtic d'Oftalmologia de la Universitat de Barcelona. La seva vocació d'oftalmòleg es va forjar precisament al costat del seu pare al qual, sent encara un nen, acompanyava en les visites dels pacients i passava llargues hores al laboratori.

Llicenciat en Medicina el 1951 per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat de Madrid (1955), Joaquim Barraquer va ser Catedràtic de Cirurgia Ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), director de l'Institut Universitari Barraquer (afiliat a la UAB), director executiu de l'Institut Barraquer, director-fundador del Banc d'Ulls per al Tractament de la Ceguesa, i cirurgià-director del Centre d'Oftalmologia Barraquer. En aquest centre va formar un equip d'oftalmòlegs, entre els quals hi ha, fruit del seu matrimoni amb Mariana Compte Andrade, els seus fills Elena i Rafael, i la seva jove, Marinka Kargachin.

Joaquim Barraquer es va fer cèlebre per la seva contribució a la cirurgia ocular a partir de la tècnica de la "zonulòlisi enzimàtica", procediment que consisteix a substituir l'extracció mecànica del cristal·lí opac per l'extracció química, basada en injectar a l'ull una substància: l'alfa-quimitripsina. A més, figura entre els pioners del món en la inclusió de lents intraoculars i ha contribuït al disseny d'un revolucionari model per tractar grans miopies.

Reconegut igualment per la seva aportació als trasplantaments de còrnia -la seva clínica és una referència mundial en aquest sentit-, Barraquer ha participat també en el disseny de nombrosos instruments utilitzats en tècniques oftalmològiques, com un microscopi utilitzat en microcirurgia i en un altre especial per filmar els procediments.

A més d'ostentar sis distincions científiques i premis nacionals i 28 estrangers, era membre d'Honor, Honorari o de Mèrit de 39 associacions científiques i membre numerari de 52 més. Posseïa també 12 distincions i condecoracions oficials espanyoles com la Medalla d'Or al Mèrit a la Feina (1982) o la Gran Creu d'Alfons X, El Savi (1984), i 21 estrangeres.

Entre les seves obres més importants figuren: L'extracció intracapsular del cristal·lí (1964); Cirurgia del segment anterior de l'ull (1964) i Zonulòlisi Enzimàtica, nova tècnica per a l'operació de la cataracta.