Tot amo d'un gos està segur que l'animal entén quan li parla, però, ara, un estudi va més enllà perquè assegura que els cans no només són capaços de distingir el que diem, sinó en quin to ho fem.

L'estudi d'un grup d'investigadors hongaresos fet amb gossos assenyala que els mecanismes neuronals que processen les paraules evolucionen molt abans del que es pensava fins ara i que no són únics del cervell humà, segons va publicar ahir la revista Science.

Els resultats de l'estudi demostren que, "per als gossos, un bon elogi pot funcionar molt bé com a recompensa, però funciona encara millor si paraula i entonació coincideixen", ha explicat en un comunicat el professor Attila Andics, de la Universitat Eötos Loránd de Budapest.

I és que, segons l'expert, "els gossos no només diferencien el que diem i com ho diem, sinó que a més poden combinar les dues coses per aconseguir una interpretació correcta del que aquestes paraules realment signifiquen".

L'estudi suggereix, a més, que en un ambient ric en parla, com el cas d'un gos que viu en amb una família, les representacions del significat de les paraules poden sorgir en el cervell, fins i tot en el cas de mamífers no primats i que no són capaços de parlar.

Els gossos, com les persones, fan servir l'hemisferi esquerre per processar les paraules, i el dret per identificar l'entonació amb què es diuen.

Així, el cervell de les persones no només analitza de manera separada el que es diu i com es diu, sinó que a més integra aquestes dues informacions per arribar a un significat unificat.

Els gossos també poden fer els mateix i "per a això fan servir uns mecanismes cerebrals molt semblants", afegeix l'expert.

En l'estudi van participar tretze gossos, que van estar immòbils en un aparell de ressonància magnètica funcional (fMRI) per realitzar-los escàners cerebrals de manera no invasiva i sense dolor, els quals van servir per mesurar l'activitat cerebral dels animals mentre sentien la veu dels seus entrenadors.

Els investigadors es van adonar que el centre de recompensa dels animals estudiats només s'activava en el moment en què sentien una paraula d'elogi pronunciada amb una entonació d'afalac, però no quan l'entonació del mateix comentari era neutra.