Enginyers de la Universitat de Stanford han desenvolupat un tèxtil basat en el plàstic i de baix preu que entreteixit en la tela refresca el cos de manera molt més eficient que els teixits naturals o sintètics de la roba que fem servir en l'actualitat.
L'estudi, publicat fa uns dies per la revista Science, suggereix que aquesta nova família de teixits poden constituir la base d'una roba que mantingui la gent fresca en climes càlids sense la necessitat d'aire condicionat.
"Si es pot refrescar les persones és millor que refrescar l'edifici en què viuen o treballen, ja que llavors estalviarem energia", va assenyalar en un comunicat Yi Cui, professor associat de la Universitat de Stanford.
El nou material refreda la pell del qui el vesteix en permetre que la suor s'evapori a través del teixit, una cosa que les teles normals ja fan, però la novetat és que proporciona un segon mecanisme innovador per refredar el cos.
Via lliure a la radiació
El teixit permet que la calor que el cos emet com a radiació infraroja passi a través del tèxtil plàstic. De fet, les mantes ens escalfen perquè atrapen aquest tipus de calor a prop del cos, que és el mateix que fa que el cos sigui visible en la foscor quan es fan servir ulleres de visió nocturna.
Entre el 40% i el 60% de la calor del nostre cos es dissipa en forma de radiació infraroja quan estem asseguts en una oficina, ha indicat un altre dels autors de l'estudi, Shanhui Fan, però fins ara "hi ha hagut molt poca o nul·la investigació sobre el disseny de teixits segons les seves característiques de radiació tèrmica".
Per al desenvolupament del nou teixit plàstic, els investigadors van emprar nanotecnologia, fotons i química per conferir al polietilè una sèrie de característiques desitjables per a un material que es faci servir per vestir.
Així, el nou material permet que la radiació tèrmica, l'aire i el vapor d'aigua passin a través seu, a més de ser opac a la llum visible, i deixa que la radiació infraroja el travessi, perquè aquesta és una de les característiques del poliestirè, un dels usos del qual és el d'embolicar aliments.
Els experts de la Universitat de Stanford van haver de fer front a dos problemes en l'ús del poliestirè: que és impermeable i que deixa passar la llum.
Per solucionar aquests problemes, els investigadors van trobar una variant de poliestirè que té una nanoestructura que és opaca a la llum visible, però transparent a la radiació infraroja, cosa que permet que la calor del cos pugui sortir a través seu.
A més a més, van modificar aquest material tractant-lo amb productes químics innocus per permetre que les molècules de vapor s'evaporin a través d'uns nanoporus en el plàstic, que permet que aquest material sintètic respiri de la mateixa manera que si fos una fibra natural.
Un cop aconseguit el material desitjat i per fer-lo més semblant a la tela, en van crear una versió amb tres capes, dues de les quals de poliestirè tractat, separades per una malla de cotó per donar-los més resistència i gruix.
Que no es noti la diferència
Els experts segueixen les seves investigacions per afegir més colors al nou material i donar-li característiques i textures que el facin més similar a la roba que estem acostumats a vestir.
