L'Agència Espacial Europea (ESA) ha informat aquest dilluns que, poc més d'un mes abans del final de la missió Rosetta, imatges d'alta resolució de les seves càmeres han permès localitzar en el cometa 67P/Churyumov- Gerasimenko el seu mòdul Philae, del que s'havia perdut el rastre després de l'aterratge el novembre del 2014.
Les fotografies revelen que aquest petit robot va quedar calat en una esquerda fosca i demostren, segons ha precisat l'ESA en un comunicat, per la qual cosa era tan difícil establir comunicació amb ell en aquest temps.
El mòdul Philae va ser vist per última vegada després que toqués terra al cometa, en un punt batejat amb el nom d'Agilkia, on va rebotar i va acabar detenint-se finalment en una zona coneguda com Abydos, a un quilòmetre d'aquest primer lloc triat per a l'aterratge.
Al cap de tres dies, la seva bateria principal es va quedar sense e-nergia per falta de contacte amb el Sol i el mòdul va entrar en hibernació, estat que va abandonar temporalment per comunicar-se breument amb Rosetta el juny i juliol del 2015. Però la seva localització exacta, segons l'ESA, no es coneixia fins ara.
Les dades disponibles van delimitar la cerca a un marge de diverses desenes de metres, però el nombre d'objectes identificats com a potencials candidats, en imatges de relativament baixa resolució i preses des de distàncies grans, no van poder ser analitzades en detall fins fa poc.
La foto presa per la càmera OSIRIS de Rosetta el passat 2 de setembre tenia una resolució de prop de 5 centímetres per píxel, suficient per mostrar els trets característics del cos del Philae.
El coordinador dels esforços de recerca, Laurence O'Rourke, va dir ahir que està entusiasmat per haver pogut trobar aquesta imatge de Philae a Abydos.
"Començàvem a pensar que Philae romandria perdut per sempre. És increïble haver capturat això en la seva hora final", va indicar el cap de la missió, Patrick Martin.
El descobriment arriba a menys d'un mes del cessament de la missió Rosetta el proper 30 de setembre, data que completarà amb un descens controlat cap a la superfície d'aquest estel.
Aquest final, segons va indicar l'ESA el juny passat, es deu al fet que a mesura que s'acosta a l'òrbita de Júpiter, l'energia solar que alimenta la sonda i els seus instruments és cada vegada menor, igual que l'ample de banda utilitzat per a la transmissió de dades científiques.
En comptes d'arriscar-se a una hibernació molt més prolongada, de la qual seria poc probable que sortís, l'equip científic va decidir que ha arribat el moment que segueixi el mòdul Philae en el seu camí cap al cometa.
La missió Rosetta, la primera dissenyada per orbitar i aterrar sobre un cometa, es va iniciar fa més d'una dècada per estudiar per primera vegada sobre el terreny aquests astres considerats com càpsules del temps dels orígens del sistema solar.
