Dues hores de videojocs a la setmana són fins i tot beneficioses, però jugar nou hores setmanals s'associa a problemes de conducta i l'assoliment de menys habilitats socials, segons un estudi realitzat per investigadors de l'Hospital del Mar i de l'Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona.

L'estudi, que orienta sobre quantes hores a la setmana són les apropiades perquè els nens en edat escolar juguin amb videojocs, ha estat publicat en la revista científica Annals of Neurology.

El treball, liderat pel doctor Jesús Pujol, metge del servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i investigador de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), i coordinat pel doctor Jordi Sunyer, de l'ISGlobal, ha consistit a investigar la relació entre les hores a la setmana dedicades a jugar als videojocs i certes habilitats intel·lectuals i problemes de conducta en 2.442 nens d'entre 7 i 11 anys.

Segons els resultats de l'estudi, els nens que juguen amb videojocs tenen millors habilitats motores i un millor rendiment escolar, encara que dues hores a la setmana són suficients per obtenir aquests beneficis.

L'estudi ha constatat que jugar nou hores o més a la setmana s'associa a la presència de problemes de conducta, conflictes amb els companys i menors habilitats socials. "En l'anàlisi de les imatges de ressonància magnètica del cervell d'un subgrup de nens de l'estudi, observem que l'ús dels videojocs estava associat a un millor funcionament de circuits cerebrals que són importants per a l'adquisició de noves habilitats a través de la pràctica, concretament de les connexions entre els ganglis basals i els lòbuls frontals", ha explicat Pujol.

Segons l'investigador, "tradicionalment, els nens adquireixen les habilitats motores a través de l'acció, per exemple amb esports i jocs a l'aire lliure. La investigació en neuroimatge ara suggereix que l'entrenament amb els entorns virtuals i d'ordinador és capaç també de modificar els circuits del cervell que s'ocupen de l'aprenentatge d'habilitats motores".

Els experts han conclòs que els videojocs en si mateixos no són ni bons ni dolents, sinó que és la quantitat de temps que s'inverteix en ells el que fa que siguin una cosa o l'altra.