El Nobel de física d'enguany ha premiat tres científics britànics per revelar els secrets de la matèria exòtica, el que ha creat noves perspectives en el desenvolupament de materials innovadors i podria tenir aplicacions futures en la nova generació de l'electrònica.

La decisió de la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca ha reconegut "els descobriments teòrics de transicions de fase topològiques i les fases topològiques de la matèria", de David Thouless, Duncan Haldane i Michael Kosterlitz. Les seves troballes han obert la porta a un món "desconegut" on la matèria pot assumir estats estranys, un treball "pioner" en què va ser decisiu l'ús de mètodes matemàtics avançats procedents del camp de la topologia, que descriu propietats que només canvien de forma gradual.

És un premi difícil de comprendre per als llecs en la matèria, potser per això el físic Thors Hans Hansson va recórrer, durant la roda de premsa, a un panet, un bagel i un pertzel, que va treure d'una bossa, per explicar els fonaments del premi a través de l'absència o el nombre de forats de cada peça de fleca. Durant molt de temps, els científics havien cregut que les fluctuacions tèrmiques destruïen qualsevol tipus d'ordre en el món de dues dimensions, fins i tot a la temperatura de zero absolut (-273 graus celsius), de manera que sense fases ordenades no eren possibles les transicions entre elles, explica la Reial Acadèmia de les Ciències.

La cooperació que Thouless i Kosterlitz van iniciar a principi de la dècada del 1970 va culminar en una comprensió nova d'aquestes transicions, considerada una de les troballes més importants en la teoria de la física de la matèria condensada del segle XX.