Un equip internacional de científics ha descobert al centre de la Via Làctia la presència d'estrelles antigues del tipus conegut com RR Lyrae, el que dóna suport a la teoria que el bulb de la galàxia va créixer a través de la fusió de cúmuls d'estrelles primordials.

"Aquestes estrelles poden ser fins i tot les restes del cúmul estel·lar més vell i massiu de tota la Via Làctia, un autèntic supervivent", destaca en un comunicat l'Observatori Europeu Austral (ESO), des de la seu de Garching, al sud d'Alemanya.

Les RR Lyrae són estrelles variables amb una brillantor que fluctua regularment i que es troben en poblacions estel·lars antigues de més de 10.000 milions d'anys d'edat. Estudiant la seva brillantor els astrònoms poden calcular la seva distància, però moltes vegades aquestes estrelles romanen ocultes per la pols o perden protagonisme perquè hi ha estrelles joves properes que brillen molt més.

L'equip dirigit per Dante Minniti, de la Universitat Andrés Bell de Santiago de Xile, i Rodrigo Contreras, de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, va trobar les RR Lyrae al superpoblat cor de la Via Làctia gràcies al telescopi de rastreig infraroig Vista (Visible and Infrared Survey Telescope for Astronomy).

Aquest telescopi funciona com un gegantí aspirador de pols i permet als científics penetrar en les profunditats de l'entorn estel·lar.

Observant la llum infraroja, l'equip va poder obtenir la visió més clara aconseguida fins ara d'aquesta regió i va trobar una dotzena de velles estrelles RR Lyrae al cor de la Via Làctia que no es coneixien prèviament.

"Aquest descobriment d'estrelles RR Lyrae al centre de la Via Làctia té importants implicacions en la formació de nuclis galàctics. L'evidència fonamenta l'escenari en el qual el bulb es va crear a partir de la fusió d'uns quants cúmuls globulars", explica Contreras.

Aquesta troballa refuta la hipòtesi que planteja que els bulbs són el producte d'una ràpida acumulació de gas i dóna suport a la teoria que el bulb de la Via Làctia es va formar a través de la fusió de cúmuls globulars. Aquestes estrelles no són només una prova per donar suport a una important teoria de l'evolució galàctica, explica l'ESO, sinó que és probable que tinguin més de 10.000 milions d'anys. "Malgrat ser tènues, són els tenaços supervivents del que podria ser el cúmul d'estrelles més antic i massiu dins la galàxia de la Via Làctia".