Quant de temps es necessita per creuar Europa de punta a punta caminant? El català Aleix Monguillot, agent rural de 49 anys i de la Bisbal d'Empordà, té la resposta a aquesta pregunta, ja que durant els últims cinc mesos i mig ha dedicat la seva vida a fer justament això: travessar Europa a peu. En total, ha recorregut 4.681 quilòmetres, que ha pogut completar en 168 dies. Va començar a caminar pel mes de maig a Tallinn, la capital d'Estònia, i va posar punt final a la seva aventura ahir amb l'arribada al monestir de Montserrat. Una experiència insòlita que li ha permès visitar un total de vuit estats: Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Alemanya, Bèlgica, Franca i Espanya.

Ahir, va començar a caminar d'hora des de la localitat anoienca de Castellolí per arribar aviat a Montserrat i poder gaudir del dia. Després de deixar la seva motxilla a les cel·les per als peregrins i ser rebut pel rector del monestir, Monguillot va explicar a aquest diari la seva experiència. En primer lloc, va destacar els preparatius per a un viatge d'aquesta envergadura. Monguillot va reconèixer que "ja fa anys que tenia al cap" creuar Europa, ja que coneixia poc el Vell Continent i "volia fer-ho d'una manera que m'agradés, és a dir, caminant". I és que si una cosa queda clara quan es parla amb ell és que es tracta d'un enamorat d'aquesta activitat. De fet, abans ja havia fet moltes rutes per Catalunya o, per exemple, el camí de Sant Jaume. Però cap d'elles és comparable a la que ahir va culminar. L'elecció del punt de sortida va ser una mica a l'atzar, ja que va adaptar la ruta al temps de vacances que va aconseguir a la seva feina i va pensar que Estònia era un bon origen perquè podia fer tot el recorregut sense sortir de la UE.

I a partir d'aquí, ja només quedava caminar. La seva rutina consistia a avançar durant unes vuit hores diàries, fins a les 4 de la tarda, i després descansar o bé fer una mica de turisme. "No volia passar per moltes ciutats grans i he anat resseguint camins històrics", va explicar Monguillot, que durant tot aquest temps només s'ha aturat dies sencers en alguns punts tres vegades: a Torun (Polònia), Colònia (Alemanya) i Reims (França).

Els països bàltics i Polònia

De totes les zones que ha vist, les que més l'han sorprès han estat els països bàltics i el nord de Polònia pels "quilòmetres de bosc" que hi havia. "Ha estat una barreja de fer turisme i descansar", va concloure l'aventurer empordanès. Com no podia ser d'una altra manera, durant el seu trajecte ha pogut conèixer molta gent de diferents països, encara que va explicar que al nord d'Europa hi havia poques persones que s'interessessin per caminar i fer rutes. "A vegades em preguntaven què hi feia allà i fins i tot els albergs estan més pendents dels treballadors que dels excursionistes", va comentar.

Tot va canviar un cop va arribar a França, on va resseguir una part del camí de Sant Jaume, amb molts peregrins. Dels caràcters, en destaca la "seriositat" dels bàltics i els polonesos, ja que "ni et saluden", però de seguida va comprendre que es comporten així amb tothom i que no vol dir que no siguin "amables".