L'escriptora Dolores Redondo, guanyadora del 65 Premi Planeta amb Todo esto te daré, ha assegurat avui que no creu haver assolit encara la seva maduresa literària i ha confessat que la novel·la premiada és un homenatge a les seves lectures iniciàtiques, Agatha Christie i la nissaga d'El Padrí de Mario Puzo.
Redondo va explicar ahir al matí que "quan era més jove, fa deu anys, em vaig presentar amb un llibre molt diferent, anterior a la trilogia de Baztán. Tinc a més una desena de novel·les escrites que no es publicaran mai i una que es va publicar, però és quelcom normal en el procés d'aprenentatge".
I va afegir que "no crec que encara hagi arribat a la meva maduresa literària, però les coses arriben quan han d'arribar, i guanyar el Planeta, al cap i a la fi, era un somni perseguit des de l'adolescència".
Redondo ha trigat sis anys a escriure aquesta última novel·la i, de fet, es va solapar amb la trilogia del Baztán, que es va avançar pel consell del seu marit Eduardo. "Va encertar, perquè em va ajudar a arribar als lectors i a guanyar-me l'afecte de molts".
"Aquesta altra novel·la té un altre to i un altre escenari, la Ribeira Sacra gallega, que té les connotacions literàries adequades per a la història narrada", ha advertit l'autora donostiarra, per a qui els seus "escenaris mai són de postal, la bellesa pot aparèixer -ha dit- en llocs on destaquen la rudesa, l'esforç i la feina dels éssers humans que allà hi viuen, la seva particular climatologia".
Una altra diferència amb Baztán és que "no ambiciona ser una nissaga ni una trilogia, conta una història molt concreta i tancada".
En canvi, observa, té altres aspectes en comú com que "la teva força, l'honor i la càrrega procedeixin del mateix fet, la pertinença a una família concreta", el que ja es troba en la inspectora Amaia Salazar, encara que això és un clàssic d'una de les seves novel·les preferides, la saga dels Corleone en "El Padrí", de Mario Puzo.
És també un homenatge a les lectures que li van iniciar en la novel·la negra i de misteri, que Redondo evoca pensant en "aquells crims que hi ha a l'interior de les mansions victorianes del camp anglès de les obres d'Agatha Christie".
"Todo esto te daré" és també "una novel·la sobre la cobdícia, i sobre els que s'alien al seu voltant, però també sobre la recerca de la veritat i contra la impunitat, sobre l'amor i, per damunt de tot, sobre l'amistat entre homes".
El protagonista és un escriptor, Manuel, que té una primera notícia sobre la seva família política quan arriba a Lugo per identificar el cadàver d'Álvaro, el seu marit, aparentment mort en un accident la investigació del qual s'ha tancat amb molta rapidesa.
Manuel es troba amb "una família de nobles gallecs amb pazos, propietats, una gran empresa familiar i una herència, un món que se li ve a sobre, i davant el qual el seu primer impuls és fugir, però s'hi queda allà per la sospita d'un assassinat".
L'escriptor coneix a Nogueira, un guàrdia civil que es jubila l'endemà i que l'informa de la influència de la família política a la zona per arreglar les coses i la sospita que el presumpte accident intenta emmascarar un assassinat. "Són nobles ociosos, viciosos, bressolats en els seus vergonyosos privilegis, aquest tipus de família que per desgràcia encara existeix".
