L'excés de soroll en l'àmbit digital és una amenaça, potser la principal a dia d'avui, per a la llibertat d'expressió, i la viralitat de les notícies falses, la difusió de les quals supera en ocasions a la de les veraces, pot arribar a distorsionar una realitat i a precipitar reaccions socials o canvis polítics, com s'ha vist en processos recents de tant calat com les eleccions d'Estats Units o el referèndum pel "Brexit" a Regne Unit. És un complex problema que ha mogut a Wan-Ifra, la principal associació mundial de periòdics i editors de notícies, a crear un fòrum específic per debatre i acordar actuacions conjuntes.

Els moviments es van decidir durant una reunió celebrada a Barcelona pel consell d'administració internacional de Wan-Ifra, del que formen part representants d'associacions nacionals d'editors de premsa i alts directius d'empreses mediàtiques de nombrosos països. Javier Moll, president de Prensa Ibérica, grup al que pertanyen Regió7 i Diari de Girona, és conseller de Wan-Ifra i membre de la comissió executiva.

La preocupació per les distorsions informatives que aconsegueixen ressò a través de les xarxes socials va estar molt present en la trobada de Barcelona. "Els gegants digitals, especialment les xarxes socials, estan creant una situació greu amb la difusió de notícies falses per mitjà de bulos. Són cambres de ressò, provoquen una distorsió que amenaça a la llibertat d'expressió en democràcia", va assenyalar a aquest diari el periodista brasiler Marcelo Rech, conseller de Wan-Ifra, president de l'Associació de Diaris Brasilers i membre de la CRDS, un dels grans grups de comunicació d'aquell país.

El problema, van remarcar els assistents, no és només l'existència de bulos, sinó la gran difusió que arriben a tenir gràcies a les xarxes socials, enfosquint a les notícies reals. Darrere de tals fenòmens hi ha emboscades sovint manipulacions professionals d'informacions falses, amb intencions jurídiques i econòmiques.

La raó per la qual aquest tipus d'informacions troben cabuda a les xarxes socials s'explica, en gran manera, per la seva naturalesa, que potencia la viralitat, l'impacte, mentre que els mitjans escrits busquen una altra cosa: la confiança del lector. Però a més, com van posar de manifest els consellers de Wan-Ifra, aquesta viralitat propicia la primacia d'uns temes i uns enfocaments determinats sobre uns altres, més profunds o plurals.

La trobada de Barcelona va avançar en una altra qüestió clau per al futur dels mitjans: la incorporació de la dona als llocs directius i de responsabilitat. Per a això, es va aprovar una resolució destinada a estimular la diversitat de gènere, amb comandament, dins de les redaccions.

En aquest àmbit, Wan-Ifra va més enllà i impulsa diversos programes filantròpics, englobats dins de la iniciativa "Woman in the News". En la jornada d'ahir, els membres del consell es van reunir amb representants d'un d'aquests programes, l'àmbit dels quals d'actuació és Àfrica, així com amb participants en una segona iniciativa per propiciar el desenvolupament d'habilitats mediàtiques a Orient Pròxim. En total, van participar representants de mitjans procedents de 25 països en aquesta doble trobada. Com a tancament de la jornada, Prensa Ibérica va oferir un sopar al consell d'administració de Wan-Ifra en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.