És llicenciada en Física. Des de l'estiu del 2008, presenta l´espai d´'El Temps' de TV3, a' Els Matins', a 3/24 i a Catalunya Ràdio.

La seva feina com a dona del temps de TV3 l´ha convertit en la berguedana que probablement té més quota diària de pantalla. Què suposa perdre l´anonimat?

[Somriu] La veritat és que aquí a Berga, per exemple, com que ens coneixem tots una miqueta, em costa potser menys. Potser sí que hi ha gent que se m´acosta i em pregunta coses, però per a ells sóc la mateixa persona. El que sí que canvia una miqueta és quan vas a un lloc on no et coneixen i veus que la gent et mira i diuen: «és la del temps!». I això he après a no veure-ho, a no fixar-m'hi, no hi dono importància. Però no em fa res que la gent em pregunti pel temps perquè és part de la meva feina...

O que li demanin un autògraf.

Sí, o una foto. El primer cop que m´ho van demanar vaig pensar: «ara es volen fer una foto amb mi? Com és això?». Però després arriba un punt que ja ho fas amb més normalitat. Tinc una teoria, i és que a la tele les dones canviem més per la manera de vestir, de maquillar-nos i aleshores això fa que triguin una mica més a identificar-te al carrer. Els sones però potser en el primer moment no t'ubiquen. A vegades em passa que la gent em diuen adéu i no els conec de res!

Els meteoròlegs gairebé són algú més de la família. Aquesta proximitat és bona o dolenta?

És bona perquè d'alguna manera ets un més de totes les famílies que t´estan mirant però a la vegada és dolenta perquè els has de respondre de manera personal. Tothom vol saber el temps que farà a la carta!

Li demanen quin temps farà quan se la troben a la botiga, al restaurant, a l'hotel, a la platja, al carrer?

Home, a vegades sí. Això sí que em passa més aquí Berga per la confiança.

Va estudiar a l'institut Guillem de Berguedà de Berga. Llavors ja tenia clar que volia ser meteoròloga?

No. A mi m´agrada molt la física però quan vaig acabar COU em va semblar que no podria. I vaig anar a Terrassa a fer Òptica. Vaig acabar el primer curs però no em va agradar i vaig passar a Físiques.

Com es va iniciar en la meteoreologia als mitjans?

Entre el tercer i quart curs de Físiques havia de fer uns crèdits de lliure elecció de meteorologia. Hi havia unes pràctiques a TV3 i m'hi vaig apuntar. Em va fer l'entrevista el Tomàs [Molina] i em va agafar no a la tele sinó per a una empresa que s´encarregava de vendre continguts meteorològics per a altres teles, el SAM, Serveis Audiovisuals de Meteorologia, on es feia un canal temàtic de meteorologia, Canal Méteo. Com que era una empresa que estava creixent ja m´hi vaig quedar un cop acabades les pràctiques. Un estiu vaig tenir l´oportunitat de fer el 3/24. Durant uns anys vaig compaginar la feina als dos llocs i al final vaig acabar a TV3. Va ser una coincidència perquè no és que de petita volgués ser dona del temps.

A la televisió vostè és l´única dona del temps a TV3

[Somriu] Sí, n'hi ha poques. Vaig coincidir amb la Mònica [López] al SAM. Ara la proporció de dones que estudien Física ha canviat. Quan jo estudiava, de dones n´hi havia poques. No, no n´hi ha gaires. Entre tots a la Corporació som 9 persones, vuit homes i una dona.

Sobta.

Sí. Hi havia hagut l´Anna Rius, la Mònica [López]: totes marxen [riu]. Nosaltres tenim estudiants en pràctiques i vénen molt poques dones. He arribat a la conclusió que com que la majoria són de Físiques o Geografia hi ha més homes que estudien aquestes dues carreres.

Com és un dia normal de la seva feina?

Em llevo a les 5 de la matinada, amb el temps força just: m´aixeco, em dutxo, em vesteixo i marxo. A les 6 en punt entro a la tele, engego els ordinadors, miro què està passant, vaig a canviar-me i a maquillatge i perruqueria. Tot això és en poqueta estona perquè a 2/4 de 7 del matí ja faig la primera entrada a Catalunya Ràdio amb la Mònica Terribas. I a les 6,57 faig la primera roda dels 3/24 i ja no parem. Cada mitja hora entro a la ràdio i al 3/24. Entremig també gravo les informacions territorials de la ràdio i em preparo Els Matins que comencen a les 8. Hi estic fins a les 12 del migdia més o menys. I en acabat, vaig a gravar les quatre desconnexions del Telenotícies Comarques i el butlletí de les dues de la ràdio i marxo cap a casa [somriu]. És intens, una cosa dar-rera l´altra.

Les previsions com les fan?

Ara tenim moltes eines. A la tele tenim un model meteorològic propi basat en diferents càlculs matemàtics i físics. Això et dóna un pronòstic. De models n´hi ha molts, no tots donen el mateix. L´experiència et diu quins funcionen més en una pertorbació situada a l´Atlàntic, quins quadren més l´entrada d'aire fred. Ara tenim més informació però s´ha de saber discernir entre el que és bo i el que és dolent, saber l´estat real és una foto molt extensa. Abans no hi havia tanta informació com ara i podem ser molt ràpids. A més tothom penja de tot: fotos o vídeos d´aquella calamarsada i les tens immediatament. Els models meteorològics també han evolucionat molt amb dades de cada quilòmetre o menys. És molt més precís.

Què és el que és difícil de fer del pronòstic?

El territori, i sobretot a Catalu-nya. És fàcil que encerti que demà plourà però no ho és tant que ho farà a Berga però a Avià no. Aquesta és la gràcia [somriu] i que encerti que serà a les 4 i no a les 7. En general, fer les previsions és més fàcil, en concret continua sent molt difícil perquè Catalunya és complicada a escala geogràfica: té molt de tot des dels Pirineus fins al mar en un espai reduït. Tenim un país petit però molt ric en diferents tipus de temps.

La meteorologia, a més de no ser una ciència exacta, beu de la tradició oral. Aquest coneixement fa més humana la tècnica, els ajuda fer els pronòstics?

Crec que sí. Com més anys fa que estàs treballant, això et va quedant. Hi ha pagesos que segur que en sabem més que nosaltres, de predir el temps que farà. Ara: a tot arreu no hi podem estar i tot no ho coneixes.

És veritat que abans nevava i plovia més que ara?

[Riu]) Sí. Els últims anys la majoria són secs, no plou. El canvi climàtic és una evidència. Em recordo de fa uns anys quan vaig començar a treballar que hi havia els que ho creien i els que no: ara és una evidència. Hem perdut una mica les estacions, no són tan marcades. L'hivern passat, per exemple, va nevar però molt tard. La feina d´ara, a part que cadascú hi posi el seu granet de sorra per reduir els efectes del canvi climàtic, serà adaptar-se, tothom haurà de canviar coses.

El capità Enciam deia que els petits canvis són poderosos. Què podem fer individualment per conservar la bona salut del planeta?

Un dia vaig llegir una frase que m´agrada que és pensar en global i actuar en local. Cadascú de nosaltres pot fer coses tan senzilles... vigilar amb l'aigua, amb la llum, intentar anar una mica més a peu del que anem. Coses fàcils que tothom pot fer. Als petits els costa menys.

Malgrat estar tot el dia pensant en els núvols, vostè manté els peus a terra però sense deixar de mirar el cel. Digui´m: què hi busca?

[Riu] El cel diu moltes coses! Sempre m´ha agradat mirar-lo. La millor manera de saber el temps que farà és mirar al cel: és on es veuen els canvis, el tipus de núvol que hi ha, com es formen, com es mouen. No pots mirar el cel de tot arreu i hem de tornar a l'ordinador.

Saldes serà el primer municipi català declarat Espai amb Cel Nocturn de Qualitat. No tenir indústria ni contaminació lumínica pot generar ingressos del turisme astronòmic. És una oportunitat per al Berguedà?

És bo aprofitar-ho. Aquí al Berguedà tenim la sort de mirar el cel i veure-hi estrelles. És una bona opció per intentar que no només se´ns conegui pels bolets i la Patum.

Va començar a esquiar als Rasos. Creu que l´esquí es un valor per al turisme de la comarca?

Sempre ho he pensat. Quan hi vaig em sap greu perquè era una estació on nevava poc però aguantava molt. Sempre he vist els Rasos com una estació que estaria molt bé per a les escoles, és molt a prop de Barcelona, seria una estació per a principiants. També és veritat que cada cop més les estacions que no estan a molta alçada tenen dificultats per aguantar.

El Berguedà està molt per sota de la mitjana catalana de l'índex de reciclatge de deixalles. Com s´ha de solucionar aquest problema?

No en sé la resposta. Crec que és cadascú interiorment que ha de dir «ho haig de fer» i que tampoc significa molta càrrega. La gent ha de pensar que això els repercutirà a ells i als seus fills. És una acció que tots hem de fer pel bé col·lectiu.

Comprar un enciam envasat amb plàstic té un cost ecològic?

Sí, perquè vol dir que no ve d´aquí i que abans d'arribar al supermercat on el vas a comprar ha viatjat. El 48,5% de la contaminació de Catalunya prové del transport terrestre. No només contamina el plàstic sinó el recorregut per arribar fins aquí. L´enciam que ve del pagès d'aquí al costat, tot això no ho té.

Exerceix d'ambaixadora del Berguedà?

Sí. Quan vaig marxar a estudiar a Barcelona als 17 anys ja no hi he tornat a viure-hi. Pujo els caps de setmana. A mi, si algú em pregunta d'on sóc sempre dic de Berga i me'n sento molt orgullosa. Fins i tot els meus fills, que no hi han viscut mai, quan els demanes d'on són diuen de Berga. Sempre parlo del Berguedà, m´agrada molt i també rebo crítiques [somriu]. La gent d'allà baix em diuen que sempre poso Berga a la tele i quan sóc aquí em diuen que no l´hi poso mai!

Com ens veuen des de fora?

La gent de poble som diferents i no només els del Berguedà! Quan treballes en un lloc tan gran com TV3, amb tanta gent diversa, veus que la gent que no som de ciutat som diferents, tenim un caràcter propi. Potser hem estat més acostumats a estar en cercles més tancats. Som més fidels. Jo tinc amigues de l´EGB i de l'institut i les continuo tenint. Això et fa més dels teus, potser també més tancats.

On es veu d´aquí a deu anys?

La veritat és que el temps em passa ràpid perquè el que faig m´agradamolt. No m´importa pensar que d´aquí a deu anys estaré fent això però de manera diferent perquè les coses canvien, evolucionen molt. La feina cada dia és diferent perquè no sempre fa el mateix temps.