Un home d'edat avançada colpeja el bastó al ritme de la música que sona a l'interior de l'església evangèlica de Filadèlfia de la comunitat gitana de Manresa. Les dones, que s'asseuen als bancs de l'esquerra i els homes a la dreta, acompanyen amb les mans, i alguns també amb els peus, la cadència de l'alabança. Les diferents veus s'uneixen en una de sola, com si fes segles que assagen, i projecten un cant que fa vibrar l'ànima.
L'església de Filadèlfia, situada al carrer de Jaume d'Arters, a prop de l'institut Lacetània, celebra la missa cada dia excepte dilluns i dissabte. Una quarantena de persones assisteixen a la cerimònia, en la qual la música és una part destacada.
La música i la religió són dos trets accentuats de la identitat de la cultura gitana. «La fama que tenim de cantar i ballar molt és ben merescuda, ho portem a la sang», explica el pastor José Antonio Bautista, que ve de Terrassa per oficiar la missa.
Abans de la cerimònia, uns quants joves s'asseuen en rotllana en unes cadires a l'entrada i, guitarres en mà, entonen uns quants acords i canten al ritme de la rumba amb un somriure a la boca. Joan Garcia porta un mocador elegant que li cobreix el coll. S'ho mira palplantat, amb una mitja rialla i, tot i tenir una veu privilegiada, no s'uneix al cant.
«La música va de meravella per a l´ànima. Som tan expressius perquè històricament teníem la paraula vetada, i l'única manera de dir veritats era cantant», il·lustra Garcia.
Creu que el poble gitano i el català «tenen paral·lelismes» ja que «sempre hem parlat a la paret i no ens han escoltat». També reivindica el paper de grans talents musicals que han ajudat de manera extraordinària a donar a conèixer la cultura gitana.
«Gràcies a cantants com Peret i Serrat, per posar els exemples més significatius, hi va haver un canvi en la societat del moment. Ells van projectar llum sobre la comunitat gitana. Va ser un pas molt important per a nosaltres. La gent ens va començar a entendre. Vam poder ser escoltats», opina Garcia.
«Fent mercats»
Històricament, els gitanos s'han dedicat a la venda de productes per diferents localitats de la comarca i del país. La majoria es guanyen la vida d'aquesta manera.
Joan Reyes va treballar durant molts anys venent productes als mercats d'arreu del territori. En l'actualitat, és el propietari de l'establiment Outlet Reyes. «Els fills es van casar i els vam donar els mercats perquè poguessin treballar i guanyar alguna pela», indica.
Reyes va abandonar els mercats i, fa una dècada, va apostar per obrir un local. «Com que vam donar els mercats als fills, ens vam haver de buscar la vida per tirar endavant. Vam creure oportú crear un establiment amb preus per a totes les butxaques i amb el nom d'Outlet. En aquella època no hi havia ningú amb aquest nom, vam ser pioners», assenyala.
Garcia i la seva esposa són un altre exemple de gitanos que es dediquen a plantar la parada de tot tipus de productes a les places i carrers de desenes de poblacions. Fa gairebé una quinzena d´anys que «fem mercats». Garcia reconeix que en aquest negoci «costa guanyar-se la vida, com tothom. Hi ha èpoques que es ven més i d'altres que no tant, és llei de vida. Quan es pot, intentem arraconar algun duro».
Orgull gitano
«Una senyora em va demanar si em podia dir gitano. No entenc per què la gent es pensa que és un insult que ens diguin d´aquesta manera. Per a nosaltres és un elogi. És un motiu d'honor i d'orgull que ens diguin gitanos», destaca Garcia amb una veu satisfeta.
També es desmarca dels prejudicis i estereotpis que la societat imposa a les persones que configuren aquest col·lectiu. «Estem en contra de la violència. La millor manera d'arreglar qualsevol conflicte o disputa és parlant. És l'única opció que té la gent per entendre's. Som un poble pacífic».
En sintonia, Reyes pensa que «les persones no es mesuren per ètnies sinó per la manera de ser i de comportar-se. Nosaltres busquem estar bé amb la gent que ens envolta i som feliços sent d´aquesta manera».
Els gitanos tenen un enorme respecte per les seves tradicions culturals. «Acollim a tothom però sempre amb un respecte per les normes que tenim. Per a nosaltres, la gent gran és un tresor que hem de conservar i apreciar. Representen les arrels, els costums del poble. Són un mirall per a tots i, sobretot, per als joves», destaca Reyes.
«Si no hi ha amor, no hi ha res que valgui ni que tingui sentit. Viure amb absoluta tranquil·litat és una bona manera d´entendre la vida», afegeix.
