Cinc planetes, Venus, Mart, Júpiter, Mercuri i Saturn, i la pluja d'estels eta-Aquàrids desfilaran pel cel d'aquesta primavera, que ha començat avui les 11:29 hora oficial peninsular i durarà 92 dies i 18 hores, fins al 21 de juny.

Durant aquesta estació, en la qual la llum solar augmentarà gairebé tres minuts al dia, no es produirà cap eclipsi i tindrà lloc, l'últim diumenge de març, el canvi d'hora recuperant d'aquesta manera l'horari de l'estació d'estiu, segons càlculs facilitats per l'Observatori Astronòmic Nacional (OAN).

Respecte a la visibilitat dels planetes, Venus i Saturn seran visibles a l'alba durant tota l'estació mentre que aquest últim també serà visible durant la nit al juny; Júpiter apareixerà a la nit, al començament de l'estació, i, al capvespre, en el mes d'abril, mentre que Mart serà visible durant tota l'estació en el cel vespertí.

La pluja més important de la primavera sol ser la de les eta-Aquàrids i durant aquest any, el seu moment àlgid, es produirà al voltant del dia 5 de maig.

Els Aquàrids tenen el seu origen en el cometa Halley, oficialment conegut com a 1P/Halley, un cos gran i brillant que orbita al voltant del Sol cada 76 anys aproximadament.

Per això, encara que ara mateix el Halley estigui en les profunditats del sistema solar exterior (no tornarà a la Terra fins a 2061), podem veure les restes de la seva cua creuant l'atmosfera.

Les agrupacions fictícies d'estels, conegudes com a constel·lacions, l'Óssa Menor, el Drac, Cefeu i el Lleó (Leo) es podran observar al llarg de les nits primaverals.

L'equinocci de primavera pot donar-se, com a màxim, en tres dates diferents al llarg del segle XXI, entre els dies 19 al 21 de març (data oficial espanyola) i el seu inici més matiner serà el de l'any 2096 i el més tardà es va produir en 2003.

Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera en què encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns de traspàs, uns altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com a any tròpic).

Des de l'Observatori d'Astronomia han assenyalat que l'observació nocturna de la primavera mostrarà 3 llunes plenes: la primera l'11 d'abril, seguida d'una altra el 10 de maig i finalment la que s'observarà el 9 de juny.

L'inici de les estacions ve dau per aquells instants en què la Terra es troba en unes determinades posicions en la seva òrbita al voltant del Sol i en el cas de la primavera, aquesta posició és aquella que el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celeste en el seu moviment cap al nord.

Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, i per això, a aquesta circumstància la hi crida també equinocci de primavera.

Durant aquesta estació es produeix, com és habitual, el canvi d'hora que sol coincidir amb l'últim diumenge de març, i en aquest any es realitzarà pròxim 26.

Aquest dia, a les 2 de la matinada hora peninsular s'avança el rellotge fins a les 3 de la matinada (la 1 de la matinada a Canàries passarà a ser les 2), amb el que tindrà, oficialment, una hora menys.