Cada any la Setmana Santa cau en dates diferents, un canvi del que depenen moltes altres qüestions, entre elles el calendari laboral i, per tant, les vacances dels treballadors i els estudiants. És el que té una celebració religiosa que, com altres, no depèn del calendari, sinó de les fases lunars.
La diferència pot ser substancial, per exemple, si el que estem planejant és el nostre temps d'oci. Encara que les celebracions seran sempre a la primavera, la del diumenge de Pasqua pot diferir molt, concretament més d'un mes, encara que mai serà abans del 22 de març ni després del 25 d'abril. Així, a més, els dies de la Setmana Santa poden oscil·lar entre l'horari d'hivern i el d'estiu, que s'aplica des de la matinada de l'últim dissabte de març.
Però, què decideix la data de la Setmana Santa? Aquesta celebració religiosa que recorda la passió, mort i resurrecció de Jesucrist es commemora des dels inicis del cristianisme i és la més important d'aquesta religió, encara que posteriorment se n'hi van sumar moltes altres i algunes, com el Nadal, han aconseguit una rellevància gairebé similar, impulsada pels costums socials. La clau de la data està en les fases lunars, ja que el diumenge de Pasqua se celebra per regla el diumenge següent a la primera lluna plena que segueix a l'equinocci de primavera al'hemisferi nord.
Aquest any, el diumenge de Pasqua serà el 16 d'abril, més prop de la data límit més tardana -del 25- que de la més primerenca -del 22 de març-.
Més complicat
Fins a aquí arriba la regla simple, encara que la cosa pot ser encara més complicada. Aquesta forma d'establir la festivitat generava confusions per diferents motius. El fet que l'equinocci de primavera no tingui una data fixa, que la lluna plena variï en funció de la ubicació geogràfica i la voluntat de no fer coincidir la Pasqua cristiana amb la Pasqua jueva va obligar a l'Església a determinar un pleniluni fictici definit per unes taules numèriques.
Segons aquesta norma, la lluna plena eclesiàstica ocorre el catorzè dia després d'una lluna nova eclesiàstica de les taules de l'Església i fixa l'equinocci de primavera el dia 21 de març.
Aquestes diferències entre els criteris astronòmic i religiós poden fer que la lluna astronòmica no coincideixi amb l'eclesiàstica i serveixen per establir que quan el primer pleniluni eclesiàstic després de la primavera cau en diumenge, la Pasqua se celebra el diumenge següent, per evitar coincidir amb la festivitat jueva. En tot cas, a aquest criteri només s'hi recorre en comptades ocsaions, ja que el més normal és que amb la norma explicada abans per calcular les dates sigui suficient.
