El descobriment a l'interior de la Gran Piràmide de Keops d'un nou buit d'uns 30 metres de llarg i d'ús desconegut engrandeix l'enigma al voltant d'aquests monuments i reflecteix el poder de les noves tecnologies, ja que per a aquesta troballa s'ha recorregut a la física de partícules.
El codirector del projecte i president de l'Institut HIP, Mehdi Tayoubi va dir que no sabien «que hi podia haver un buit tan enorme. Ara cal entendre per a què serveix», i per això confien que els egiptòlegs puguin interpretar les dades que els científics vagin recopilant. «Que un misteri tingui 4.500 anys no vol dir que no calgui intentar resoldre'l», segons els membres de la missió responsable d'aquesta revelació, ScanPyramids, que es va llançar a l'octubre del 2015 sota el paraigua del ministeri d'Antiguitats egipci per desxifrar l'interior de aquestes estructures. L'equip va centrar el seu interès en aquesta ocasió a la Gran Piràmide, la més alta de totes, de 146,59 metres d'alt, i l'edificació més important del Regne Antic, aixecada durant el regnat de Khufu (2550 aC a 2527 aC), el segon faraó de la IV Dinastia, i a qui Heròdot va anomenar Keops.
La cavitat detectada, el descobriment de la qual va ser publicat ahir a la revista Nature i a la qual no es té accés, presenta una secció transversal similar a la de la Gran Galeria, situada just a sota, i és prou gran com perquè al seu interior hi pogués cabre fins i tot un avió.
