Amb molta teca i amb bon ambient. Així va transcórrer la tercera calçotada amb productes de proximitat que Regió7 va organitzar ahir al Mas Portell de Manresa, que va deixar bones sensacions a les prop de 200 persones que s'hi van aplegar. Eren uns quants menys que en edicions anteriors, però el balanç és positiu després d'una setmana de pluja, fred i neu que fins ahir no es va marcar una treva, amb un dia esplèndid malgrat el fort vent que bufava.

Poc abans de la 1 ja van començar a arribar els primers comensals, a qui s'oferia un exemplar del diari del dia i se'ls repartia unes bosses, gentilesa de Conserves Ferrer, amb plat, got i coberts, un pot per a la salsa dels calçots, un pitet, i unes tovalles individuals. Però abans d'entaular-se, moltes famílies, sobretot amb nens, van aprofitar l'entorn de la casa per passejar i veure els animals que hi ha en un recinte proper dins del mateix mas. Mentrestant, i des de ja feia unes hores, els germans Marc i Josep Ramon Torné, vinguts expressament des de Valls (l'Alt Camp), cuinaven els 3.000 calçots que es van servir, portats de Les Arnaules per Mengem Bages, i els embolicaven amb paper de Regió7 per mantenir-los calents abans que membres col·laboradors de l'organització els repartissin per les taules sense que ningú s'hagués d'aixecar.

Sud-americans tastant calçots

«Deliciosos!», exclamava Jenny López, que ahir menjava calçots per primera vegada. És de Medellín (Colòmbia), i va anar a la calçotada al Mas Portell acompanyada per John Hoyos, també colombià, i altres amics, entre ells els argentins ara establerts a Barcelona Federico Zordán (de Buenos Aires) i Laura Suárez (originària de la Patagònia), que ja havien tastat els calçots «però aquesta és la primera calçotada autèntica que fem, i l'experiència és espectacular», deien. Tots ells són d'una agència publicitària, que entre altres treballa per a Seat. Es van assabentar de la calçotada, i s'hi van apuntar.

Margarita de la Cruz també s'estrenava en aquesta calçotada. És santvicentina, però ara viu a Pineda de Mar, i venia a visitar les seves filles de Navarcles, Sant Vicenç i el Calvet, i a fer la Transèquia. Aprofitant l'estada de cap de setmana al Bages, «vam saber que es feia la calçotada i hem vingut», amb el marit, una de les filles i la seva néta Míriam. «És la primera vegada que vinc, i espero que a partir d'ara m'avisin cada any». Alguns altres dels comensals que ahir hi havia al Mas Portell ja són fixos, no només dels tres anys de calçotada, sinó també de les jornades boletaires que aquest diari i l'Ajuntament de Castell de l'Areny organitzen a la tardor. És el cas d'Àngel Perarnau i Carme Soler, dos subscriptors que ara viuen a Manresa i que són a totes les cites «perquè ens agrada». Valoren que en aquestes trobades es promoguin productes de proximitat i que transcorrin en un ambient «molt familiar», explicaven, i per això «en fem bona propaganda». I és que, «des que ho vam provar la primera vegada, hi hem anat afegint colla». Ahir (i com l'any passat i a l'octubre al Castell de l'Areny), els acompanyaven Andreu Iglesias i Adriana Lizán, que són suriencs però ara viuen a Cànoves. «Si podem, seguirem venint», i com ells, «altres amics».

Al marge dels calçots, que se sucaven amb salsa de Conserves Ferrer, el dinar d'ahir es completava amb altres productes originaris de l'entorn. L'oli era del Molí de Rajadell; el pa, del Forn Passeig; els snacks d'aperitiu, de Liven; les botifarres (se'n van coure 300), de Germans Caus; la coca, de Ca l'Agustí; la crema de xocolata, de La Torre; el vi, de Bodegues Roqueta; la cervesa, de Guineu; i els cafès, de Cafès del Bages.