L´aplicació de la recepta electrònica serà lenta i s´adreçarà, sobretot, a malalts crònics

La majoria de farmàcies estan adaptades, però cal completar la formació de tots els metges abans de la posada en marxa.

ALBA IGLESIAS / MANRESA Anar a la farmàcia sense la clàssica recepta de paper autocopiador serà una realitat que encara costarà de veure, almenys d’una manera generalitzada, a les comarques del Bages, l’Anoia, el Berguedà i el Solsonès. La implementació d’aquest nou sistema s’havia de posar en marxa a la Catalunya central a partir de demà, 1 d’abril, però encara queden àrees bàsiques de salut on alguna farmàcia o algun centre d’atenció primària no té el sistema en ple funcionament. Segurament, segons va avançar ahir el vicepresident del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Francesc Pla, «abans de Setmana Santa el sistema ja estarà en ple funcionament a la Catalunya central». D’altra banda, l’aplicació de la recepta electrònica serà lenta, ja que la nova e-recepta no farà desaparèixer sobtadament la recepta tradicional, sinó que conviuran durant anys; i en un inici les e-receptes s’aplicaran, sobretot, a malalts crònics.

Al Bages, ahir, encara hi havia algunes de les 80 farmàcies de la comarca que, tot i tenir el sistema instal·lat, tenien algun problema informàtic, i que, per tant, no estaven llestes per rebre receptes electròniques. D’altra banda, durant les darreres setmanes un metge de cada àrea bàsica de la Catalunya central ha assistit a una classe de formació per aprendre a utilitzar el nou sistema de receptes. Aquest professional va haver d’ensenyar als seus companys de CAP com va el programa. Fins ara, ja s’han impartit les classes previstes (a Igualada, Manresa i Vic), tal com van informar ahir fonts de CatSalut, però no ha transcendit si els metges que han rebut la formació ja han donat indicacions als seus col·legues.

Els quatre caps de Manresa ja disposen del programa informàtic per dispensar les receptes a pacients. Els dos centres de la Fundació Althaia (el CAP Barri Antic i el CAP Bases) ja estan preparats, i només els falta que els donin el vistiplau per començar a treballar amb les e-receptes. D’altra banda, els CAP adscrits a l’Institut Català de la Salut (ICS) ja tenen el programa des de fa temps, però en alguns casos se n’han d’actualitzar alguns punts.

Teresa Campanera, responsable de farmàcia de la regió sanitària de la Catalunya central, ha explicat a Regió7 que el sistema s’anirà engegant progressivament per àrees bàsiques de salut «quan una àrea ja tingui a punt el 100 % de les seves farmàcies i dels seus CAP, aleshores es posarà en marxa». Per tant, és possible que la ciutat de Manresa no doni el tret de sortida a la nova recepta de manera unànime, sinó que dues àrees bàsiques funcionin i dues no, per exemple. Campanera també ha assenyalat que al principi «es prioritzarà l’ús de l’e-recepta en malalts crònics». Això és deu al fet que els malalts crònics són aquells que van més freqüentment als centres mèdics expressament a buscar receptes. Els impulsors de l’e-recepta esperen amb aquesta iniciativa descongestionar els CAP, ja que amb la nova recepta un usuari podrà anar a buscar la medicació indicada en un any (en diferents tandes).

Malgrat que el vicepresident del Col·legi de Farmacèutics assegura que no hi haurà un retard en la implantació del nou programa, la majoria dels farmacèutics de Manresa consultats per Regió7 han assenyalat que la informació de la qual disposen ells és que «fins després de Setmana Santa l’e-recepta no començarà a ser realitat».

Gairebé tots els farmacèutics de Manresa consultats veuen de bon ull la iniciativa i destaquen els avantatges que tindrà. Molts, però, també, reconeixen que al principi «ens farà la feina més lenta i complicada que el sistema tradicional». Cristòfol Talaverón, de la farmàcia Planas, ha declarat que el nou mètode tindrà «més avantatges que inconvenients, sobretot per a l’usuari que habitualment va al CAP a buscar receptes». El farmacèutic Antoni Nogueras s’ha mostrat crític en la formació que s’ha donat al col·lectiu farmacèutic i considera que els ha mancat poder fer pràctiques: «crec que ens haurien d’haver deixat fer algunes proves pràctiques, encara que fossin virtuals, perquè només amb la preparació teòrica ens equivocarem els primers cops». Pere Ruyra és un dels pocs farmacèutics de Manresa que ahir encara no tenien llest el nou sistema. «Ja ho tinc tot, però no m’acaba de funcionar». D’altra banda, Rosa Maria Arroyo, de la farmàcia Arroyo, va manifestar que «amb els canvis ja se sap, hi haurà confusions al principi; sobretot entre la gent gran, que també són els qui visiten més freqüentment la farmàcia»