GEMMA CAMPS / MANRESA
Ahir al matí, entre els alumnes que van entrar al col·legi Santa Rosa de Lima, n’hi havia un per a qui aquell retorn era especialment important. Acompanyada per la seva mare, el seu pare i la seva tieta, Erine Cabrera González va tornar al col·legi després d’estar-ne apartada des de feia gairebé dos anys. La petita manresana de 4 anys va rebre el trasplantament d’una germana nascuda per selecció genètica per curar-la de la leucèmia que li van diagnosticar quan tenia un any i mig.
Abrigada per resistir el fred que feia a primera hora, i carregada amb una carpeta, la cara de l’Erine mostrava la seva immensa il·lusió per poder anar a l’escola, un retorn que ha estat possible després de superar amb èxit el primer any des del trasplantament, i de començar a rebre les vacunes necessàries, ja que abans de fer-li el trasplantament, les sessions de quimioteràpia que va haver de suportar per anul·lar del tot la medul·la òssia malalta també van implicar deixar-la sense cap defensa. Per tant, igual que la seva germaneta, Izel, que va fer un any el 19 de gener passat, l’Erine ha hagut de ser vacunada com si fos un nadó acabat de néixer.
Amb aquest retorn, la petita fa un pas important per recuperar una vida normal que la malaltia li ha impedit fer gairebé des que va néixer. Durant tot aquest temps de lluita, els seus pares han remogut cel i terra per poder rebre el tractament de reproducció assistida que la sanitat pública espanyola els va denegar. L’objectiu, que, finalment, van aconseguir anant a una clínica privada de Brussel·les i gràcies a l’ajut de persones anònimes que es van solidaritzar amb la família, era tenir un fill totalment compatible amb ella que li po- gués fer de donant. El tractament, a l’Hospital de la Vall d’Hebron, va ser un èxit, i el 19 de gener va néixer la Izel. Pràcticament tres mesos després, es va fer el trasplantament de cèl·lules mare de la sang del cordó umbilical a l’Erine, que el maig va poder tornar a casa seva, a Sant Joan de Vilatorrada. Des d’aleshores, i després d’una lenta i dolora recuperació de les seqüeles que li va deixar el tractament i tot el que va comportar, l’Erine ha anat millorant de manera important, fins al punt de poder tornar, ahir, al seu col·legi i de recuperar els seus amiguets i la vida de qualsevol infant de 4 anys.