Infants d´Ampans amb paràlisi cerebral i autisme fan teràpia amb gossos

A. IGLESIAS | MANRESA
Aconseguir un somriure, un estat més relaxat o una mica d'atenció per part d'un infant amb una patologia mental pot requerir mesos de feina. Un gos pot ajudar a accelerar aquest procés, simplement amb la interacció amb l'infant. Això és el que s'està comprovant aquests dies a l'escola Jeroni de Moragas, d'Ampans. Un cop per setmana i durant un mes, infants amb paràlisi cerebral i autisme reben la visita de Maribel Vila i Mona Tellier, tècniques de l'empresa Positivas Can i de la Fundació Affinity, que, acompanyades dels gossos Saburo, Thor i Bilma, aixequen mirades de curiositat i rialles, des del primer moment que arriben a l'escola.
De 10 a 11 del matí és el torn de quatre infants d'entre 8 i 13 anys amb paràlisi cerebral: són el Marc, el Diego, el Moha i la Samantha. Primer, el Saburo, un caniche gegant, es presenta a cadascun apropant-se a les seves cadires i els demana ser acariciat. Un cop s'han conegut i s'ha comprovat que els nens no tenen por del gos ni els causa cap rebuig, amb l'ajut de les educadores i un per un s'asseuen sobre una màrfega amb la companyia de Saburo, que els demana atenció i carícies. Tots responen a les seves demandes: alguns només s'estiren ea seu costat i se'l miren relaxadament, altres deixen que els prengui una galeta de les mans i també hi ha qui s'atreveix a llançar-li una pilota perquè la torni. Aquests actes i reaccions dels nens poden semblar de poca importància, però les cares de sorpresa de mestres i educadores, i aplaudiments que arrenquen, delaten que els petits gestos són un gran avenç. Només és la segona sessió de teràpia amb gossos, i "ja hi ha una evolució", expliquen admirades les educadores per la feina de l'animal i les tècniques.
Després d'una hora, toca que tant nens com caniche descansin, i arriba l'hora de l'Àlex i la Marina, dos infants amb autisme. Aquest cop és el Thor, un gos labrador, el que interactua amb els nens. A fora, asseguts en un banc, tots dos comencen llançant una pilota al gos, que de seguida els la torna. Després, passegen uns metres l'animal, i fins i tot el raspallen amb cura. Als infants els costa mantenir l'atenció sobre allò que estan fent, i seguir un ordre, però la presència del gos els ajuda a fer-ho i els motiva. L'experiència és tan enriquidora com en la sessió anterior: "l'últim dia ni tan sols no llançaven la pilota al gos i avui ja el passegen", destaca una de les educadores.
Per acabar la jornada, la gossa Bilma interactua amb uns 20 infants al pati. Fins la setmana vinent, els nens no es tornaran a trobar amb els gossos de Positivas Can.
La relació entre Ampans i l'empresa Positivas Can i la Fundació Affinity va néixer l'any passat, quan l'empresa va fer una primera sessió amb motiu de la Setmana Verda a l'escola Jeroni Moragas. La jornada va ser un èxit i aquest any s'ha repetit l'experiència mitjançant un pla pilot, també en el marc de la Setmana Verda. Si tot va bé, l'any vinent es duran a terme les teràpies de manera permanent al llarg de tot el curs a Ampans.



Maribel Vila és, juntament amb Mona Tellier, tècnica de l'empresa Positivas Can i de la Fundació Affinity. Elles són les encarregades d'ensinistrar els gossos i preparar-los per assistir a les teràpies. Durant la sessió tracten amb els infants i els acosten als gossos, als quals donen ordres i recompensen.
Què es busca en les sessions amb nens amb paràlisi cerebral?
En aquests casos, la interacció amb el caniche gegant serveix per treballar l'atenció dels infants, ja que habitualment els costa centrar-se en alguna cosa. També els agrada el contacte físic, i el fet de poder tocar el gos els va molt bé.
I en les que interactuen infants amb autisme amb el gos?
Busquem, sobretot, que se centrin, reforcem la seva autoestima, incidim en el compliment de les normes i en la concentració.
I s'ha escollit el caniche gegant per interactuar amb nens amb paràlisi cerebral i el labrador amb infants amb autisme per alguna raó?
No té res a veure amb la raça del gos, sinó amb el seu comportament i, per descomptat, amb el caràcter dels infants. Es té en compte, sobretot, si els nens són calmats o moguts.
Així, qualsevol gos podria servir per fer teràpia?
En principi sí. Els gossos s'han de començar a ensinistrar a les 7 setmanes, i se'ls ha de preparar per afrontar-se a qualsevol patologia. Han de reaccionar tranquil·lament davant de tot tipus d'entorns i situacions: crits, cops...
Com valora aquestes dues primeres sessions del programa?
El progrés exponencial és boníssim. Hi ha hagut una evolució important respecte de la setmana passada, però que ningú no es pensi que això és miraculós, són petits passos als quals s'arriba en menys temps del que és habitual.