Manresa acull amb èxit un concert pedagògic amb 283 infants d´1 a 3 anys

XAVI LÓPEZMANRESA
Els pares dels gairebé 300 infants que van participar a l'espectacle Rexics van sortir molt satisfets del teatre Kursaal amb l'estrena de l'obra que combina música i efectes visuals a parts iguals amb l'objectiu de desenvolupar l'interès per la música dels infants d'1 a 3 anys. Es tracta d'un model d'espectacle que ja es fa amb molt d'èxit a Granollers i, vistos els resultats, no és estranya que s'estengui a d'altres ciutats de Catalunya.
Va ser un concert molt atípic. Infants de 8 escoles bressol, de Manresa, Sant Vicenç i Sant Joan, van pujar dalt l'escenari, a tocar dels artistes, mentre els pares estaven asseguts a la platea, observant com reaccionaven els seus fills davant la combinació d'efectes de so, instruments musicals i efectes visuals amb un protagonisme comú: l'aigua.
L'espectacle ha estat creat per l'Auditori de Barcelona i està pensat especialment per a nens d'1 a 3 anys amb l'objectiu d'atraure'ls cap a les arts musicals. Un cop finalitzat el concert, Carles Martín i Queralt Pla, que porten la seva filla a la llar d'infants el Niu de Sant Vicenç de Castellet, van explicar que "és molt bona idea organitzar un concert amb la participació damunt l'escenari dels nens i nenes petits". Martín, però, va afegir que "en alguns moments costa d'entendre l'espectacle". La seva valoració se sosté en el fet que el concert combina efectes visuals amb sons relacionats amb l'aigua (tempesta, onades del mar, ai- gües estancades...), instruments musicals i objectes que no tenen res a veure amb l'aigua (com globus) a una velocitat vertiginosa que impedeix, en tot cas, que l'espectacle es torni monòton.
També el van valorar molt positivament la parella formada per Juan José Martiche i Judith Trigo, que porten el seu fill a l la Lluna de Manresa, en assegurar, mentre esperaven que el seu fill baixés de l'escenari, que "els infants s'ho han passat molt bé i l'espectacle està molt ben treballat".
Santi Rufas, que porta el seu fill a la llar d'infants el Petit Príncep de Manresa, va destacar, a més del conjunt de l'espectacle, el comportament dels familiars dels infants, ja que, segons s'imaginava, "s'haurien pogut deixar dur per l'eufòria de veure els seus fills dalt l'escenari". L'actitud dels pares va ser caut. Aplaudiments mesurats, poques fotografies, la majoria de les quals sense flaix, i cap interrupció ni mostra desmesurada d'eufòria. En referència a l'espectacle, Rufas va destacar que "ha sabut utilitzar un llenguatge molt proper als infants", amb l'ús d'objectes relacionats amb l'esbarjo dels primers anys de vida.