Les dues parades del mercat del Pujolet i el bar acusen la resta de fer-los ´mobbing´

GEMMA CAMPSMANRESA
Aquesta setmana s'ha celebrat a Manresa el judici que enfronta les dues úniques parades que subsisteixen a l'interior del mercat del Pujolet de Manresa i el bar-restaurant Golden que hi ha al mateix edifici a la resta de la comunitat de propietaris, un total de 25, entre els que hi tenen parades i magatzems. Visiblement nerviosa, Teresa Torres, propietària d'un dels negocis, la carnisseria Teresa, ha expressat en veu alta el seu desig que el judici, que ha quedat vist per a sentència, serveixi per posar punt final al "mobbing" que, des del seu punt de vista, els estan fent la resta de titulars. Com? Fent-los pagar totes les despeses d'aigua, llum i neteja. Josep Maria Sánchez, administrador de la finca, ha lamentat la situació d'enfrontament, però contradiu la versió de Torres. Ell pensa que no es pot obligar els negocis que van tancar a pagar per uns serveis dels quals no fan ús.
Marta Puigdellívol, propietària del bar-restaurant Golden, coincideix amb Torres que "el que volen és enfonsar el mercat per vendre'l" i que, a ells, que no han volgut abaixar la persiana dels seus negocis, els ha tocat el rebre. L'enfrontament fa dos anys i mig que dura. Amb relació a aquest tema, Sánchez explica que "hi va haver una oferta global" per comprar l'immoble d'una de les parts que hi té participació en època de vaques grasses i que es va fer una proposta a tots els propietaris per "pactar que tanquessin". La divisió d'uns i altres és el que va generar l'enfrontament que encara ara dura. Els uns, els qui no volien tancar, van creure que l'oferta era insuficient i que no els compensaria prou la clausura del seu principal mitjà de subsistència; els altres, els qui ja havien abaixat la persiana o tenien la intenció de fer-ho, consideraven que no vendre era malgastar una ocasió d'or per treure profit d'uns negocis fallits. El pas següent va ser negar-se a pagar pels serveis interiors del mercat.
El mercat del Pujolet, amb entrada pel carrer de Sant Fruitós, ha vist com, una darrera l'altra, anaven tancant les parades, fins que hi han quedat només la carnisseria Teresa i la cansaladeria Criado, propietat d'Isabel Jiménez. A fora hi ha el bar-restaurant Golden, una administració de la loteria i una botiga de mòbils. Aquests dos darrers negocis s'han mantingut al marge del contenciós.
Jaume Pich, advocat de les parades de Torres, Jiménez i Puigdellívol, diu que s'ha hagut d'anar a judici a partir del moment en què "la comunitat va decidir que només paguessin les despeses del mercat els qui hi tenien parades obertes", si bé, per llei, ha puntualitzat, aquesta decisió s'ha de "prendre per unanimitat" i no pas com s'ha fet. Sánchez recalca que "la llei deixa escletxes molt importants" en aquest punt. Un dels objectius, per tant, serà posar llum sobre aquest tema. L'altre és que les tres parades que representa Pich es neguen a continuar pagant totes les despeses (que l'advocat situa en uns 1.800 euros mensuals a aportar per cadascuna; una xifra molt diferent de la que havien d'abonar quan pagaven tots). Per a ell, que la comunitat decidís que les parades que hi queden es fessin càrrec de la llum, l'aigua, la neteja i d'obrir i tancar el mercat va ser una estratègia, una manera de pressionar-los amb un objectiu: "si has de pagar les despeses de tots, acabaràs fart i rendit". És del parer que, si aquesta situació es donés en un bloc de pisos, "estaríem parlant d'un cas clar de mobbing".