Record pels evangèlics anònims

XAVI LÓPEZ | MANRESA
Manresa va homenatjar els creients evangèlics que van morir durant la dictadura franquista i que descansen en una fossa comuna del cementiri, amb un acte emotiu que va incloure una ofrena floral i el descobriment d'una placa commemorativa amb el nom de cada una de les persones i la data en què van morir.
Amb el reconeixement d'ahir, tal com es desprèn de les afirmacions dels assistents, prop d'un centenar, la ciutat ha fet un pas per recuperar la dignitat dels creients evangèlics que van morir durant la dictadura franquista i van ser enterrats en una fossa del cementiri municipal. Es tracta d'un total de 17 persones que van morir entre el 1940 i el 1970 i que fins ara no han abandonat l'anonimat en el qual els va condemnar la dictadura pel sol fet de no ser catòlics. Un dels assistents a l'homenatge, David Joan Torra, explica que "la meva generació pràcticament no ha conegut la dictadura i la discriminació de què van ser víctimes els nostres pares i els nostres avis a causa de les seves creences".
El pastor de l'Església Evangèlica de Manresa, Josep Barceló, estava molt satisfet d'un acte de recuperació de la memòria històrica que, en paraules de molts dels assistents, s'ha pogut fer gràcies a l'esforç de l'Ajuntament de Manresa per recuperar la dignitat dels creients evangèlics. Tal com va explicar el mateix pastor, que va iniciar el seu exercici actual el 1991 i ha vist com l'Església no ha parat de créixer els darrers anys, "si no hagués estat per l'alcalde de Manresa, Josep Camprubí, no s'hauria desencallat el projecte que havia començat amb Jordi Valls però que no s'ha materialitzat fins ara". Alguns dels assistents van explicar, amb una certa indignació, que han hagut de passar molts anys i molts equips de govern municipals diferents fins que l'Ajuntament es decidís a recuperar de l'anonimat de les 17 persones enterrades a la fossa comuna.
Josep Camprubí, que va presidir l'homenatge, va afirmar que amb l'acte "es restableix la dignitat d'una part dels oblidats del franquisme", fent una clara referència a altres persones que per les seves creences o condició sexual havien estat discriminades per la dictadura franquista.