La Llum i les passions, declarades patrimoni immaterial de Catalunya

GEMMA CAMPS MANRESA
La Festa de la Misteriosa Llum de Manresa ja és patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, una categoria a la qual aspiraven cent candidatures. Al costat de la festa manresana, en la llista dels deu tresors més votats durant el mes de maig, a través d'Internet o del mòbil, hi ha les representacions de la Passió de Jesucrist. També s'hi inclou la Patum de Berga, que hi ha entrat directament pel fet d'haver estat declarada Patrimoni Immaterial per la Unesco.
En total, 37.418 persones de 705 municipis catalans i parròquies andorranes diferents van emetre 229.489 vots, el 45% dels quals els van rebre les deu candidatures que han estat declarades patrimoni cultural immaterial. La més votada (vegeu la llista del costat) va ser la diada de Sant Jordi, seguida per la sardana, els castells, el foc de Sant Joan i la flama del Canigó, les representacions de la Passió de Jesucrist, els balls de diables i correfocs, la cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès i la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa, que ha entrat en aquesta llista pels pèls ja que, per vots, ha estat la darrera candidata d'incorporar-s'hi. Des de l'organització han fet constar que hi ha hagut vots emesos des de 46 països, procedents de catalans i andorrans que resideixen a l'exterior i que van decidir implicar-se en aquesta iniciativa de l'organització Capital de la Cultura Catalana per tal de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà.
Pere Garcia, president de l'Associació Misteriosa Llum, entitat que va posar en marxa la campanya a Manresa per tal que la festa rebés el màxim de vots, ha llegit la notícia com "un massatge a l'autoestima local". Alhora, ser un dels deu tresors, remarca, suposarà "tenir una presència continuada en els actes de promoció i enaltiment de la cultura d'aquest país". El president de l'entitat que s'encarrega de mantenir viva la Festa de la Misteriosa Llum celebra que "la gent hagi cregut que és un tresor. Nosaltres ja ho sabíem, però ens sorprèn que els altres també ho creguin". Aquest coneixement i admiració per la festa manresana l'atribueix a diverses causes. En primer lloc, als anys que fa que se celebra i a la capacitat que ha tingut de "despertar la curiositat de la gent de fora. El joc de la llum i l'aigua agrada a tothom". En segon lloc, a la difusió que se n'ha fet. "Ha estat explicada a bastament". Recorda, per exemple, l'espectacle de l'Orfeó Manresà El retaule de la Llum i la recreació del miracle que es representa cada any.
Les cent candidatures que aspiraven al títol s'han triat de 300 propostes. Han estat els ciutadans els que, mitjançant el seu vot, han decidit el resultat. Cada persona podia votar una o fins a deu de les propostes, per això el total de vots i de votants no és igual.
El president de l'organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, ha valorat molt positivament el desenvolupament de la campanya, de la qual ha destacat "la gran participació que hi ha hagut, que ens ha permès a tots plegats conèixer millor el nostre ric patrimoni cultural immaterial". Ha anunciat que, "a partir d'ara, farem accions nacionals i internacionals de promoció dels 10 tresors elegits, i del conjunt de les candidatures que hi aspiraven. Aspirem i esperem que cada tresor, i per extensió totes les candidatures, siguin portes d'entrada al coneixement de la nostra cultura".
La Capital de la Cultura Catalana (www.ccc.cat) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català i busca contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i la cultura catalana, i promocionar i projectar el municipi que designa cada any, des del 2004, com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. Fins ara, ha desenvolupat campanyes de promoció i dinamització cultural del patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; de les persones més sàvies de Catalunya; dels personatges que més han influït en la cultura europea, i del patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra.