Superar obstacles per poder fer créixer l´illa de vianants

FRANCESC GALINDOMANRESA La imatge correspon a la retirada de tanques simbòlica del carrer d'Alfons XII, un cop reurbanitzat. Després de les renovacions de la plaça Valldaura i els Quatre Cantons han vingut les del carrer Barreres, la plaça Gispert, el carrer Talamanca, el carrer Alfons XII i la plaça Llissach. L'illa de vianants ha crescut amb la incorporació d'aquells espais que s'han dissenyat com a passejos i punts de trobada. La idea és garantir l'accessibilitat en cotxe al veïnat i al comerç però evitar la circulació dels que només volen travessar el barri. El sistema de control serà per mitjà de fotomultes.


Tocats, però ni de bon tros enfonsats, aquest seria el resum del missatge que transmet l'alcalde de Manresa, Josep Camprubí (PSC), a l'hora de fer balanç del pas de l'equador del mandat municipal (2007-2011).
L'aturada de la dinàmica de creixement ha frenat l'activitat econòmica, però malgrat això Camprubí assegura que "l'Ajuntament ha sabut mantenir-se com a motor econòmic i generar ocupació". Un reflex d'aquesta situació seria l'evolució dels pressupostos d'inversió, que el 2007 van ser de 16,9 milions d'euros; el 2008, de 27,8; i el 2009 (amb la incorporació del Fons Estatal d'Inversió Local), de 35,6. Segons Camprubí, a banda de la reacció a la crisi, el govern municipal ha fet les adaptacions necessàries per mantenir el desenvolupament de les planificacions ja fetes, i ha prioritzat aquelles iniciatives amb més capacitat transformadora i més contingut social. "La idea és que Manresa no s'aturi i camini en la direcció ja marcada. La crisi pot fer alentir algun projecte però no pas modificar el dibuix de la Manresa que volem", afirma.

Èxits i dificultats
Aquests dos anys de mandat, Manresa ha tingut clars i ombres que, segons Camprubí, s'han afrontat "amb decisió i prudència alhora". Pel que fa als principals èxits, destaca que la ciutat ha aconseguit consolidar i reforçar el projecte del campus universitari. L'ampliació de l'oferta universitària amb els nous estudis d'Educació Infantil a la FUB i la transformació de l'Hospital de Sant Joan de Déu en hospital universitari "donen un nou impuls al campus i validen els equipaments que ja estan en funcionament". Un altre punt fort és la catalogació del Centre Tecnològic de Manresa com un centre tecnològic avançat, que forma part de la vintena d'organitzacions de recerca més importants de l'estat espanyol. Camprubí afirma que es tracta d'un reconeixement a la tasca de promoció de la recerca que s'ha fet des de les administracions i en col·laboració amb el món empresarial i és un aval de cara a la capacitat d'atracció del Parc Tecnològic del Bages. A més, el teatre Kursaal ha consolidat una oferta escènica diversa i de qualitat i al mateix temps ha mantingut uns alts nivells d'ocupació en els diferents gèneres.
Les principals dificultats, Camprubí les situa en les obres de la plaça de la Reforma, la Fàbrica Nova i l'aturada de la producció de Pirelli. Els retards i els increments de pressupost que ha tingut el projecte de la plaça de la Reforma han fet necessària la creació d'una comissió de seguiment formada per tots els grups polítics per tal de conèixer amb la màxima transparència tots els factors que influeixen en el desenvolupament d'aquesta obra. L'aturada de les obres a la Fàbrica Nova i la necessitat de reformular el seu projecte comercial deixa aquesta intervenció estratègica en suspens. Quant a l'anunci de Pirelli de desestimar la modernització de la planta i la seva voluntat de deixar de produir pneumàtics a Manresa, l'Ajuntament fa seguiment dels compromisos adoptats de reinversió en el mateix polígon.