Què tenen a veure 120 infants de 6 a 9 anys amb el cinema de primer de segle passat de Segundo de Chomón? Gràcies a l'empenta de la cineasta i compositora manresana Laura Casaponsa i a la implicació de l'escola de música Esclat de Manresa, aquesta suma, d'entrada impossible, ha esdevingut una realitat. El resultat, un projecte pedagògic totalment inèdit que combina la música amb el cinema, es va poder veure ahir al vespre al teatre Conservatori de Manresa, que es va omplir de pares i mares delerosos de veure actuar els seus fills-artistes dalt de l'escenari, i de cinèfils que no s'ho van volen perdre. Ni tampoc la segona part de la sessió, aquesta amb una tria d'alguns dels curts de Chomón seleccionats per la Federació Catalana de Cineclubs. Cineclub Manresa organitzava l'acte amb l'Esclat per commemorar els 80 anys de la mort de Chomón.

Per entendre l'èxit de la creació de l'Esclat cal retrocedir fins abans de Nadal. Tot va començar amb una escola de música oberta a les noves propostes i amb una de les seves professores (Casaponsa) tenint una idea i oferint-la en una reunió de l'equip de Sensibilització i Aprenentatge de la Música per a Infants (SAMI, per als entesos) de l'escola manresana. Es tractava de combinar curtmetratges amb nens i, "pensant en què faríem per a final de curs, ens va semblar una idea genial", explica Anna Soler, coordinadora. El fet que Casaponsa s'oferís a fer la música de l'espectacle, que signa amb la també professora del centre i manresana Cristina Zafra, era un avantatge. Només quedava el repte de tirar-ho endavant i, abans, de trobar els curts, una tasca de la qual es va encarregar David Torras, de Cineclub Manresa, que "es va posar en contacte amb la Federació Catalana de Cineclubs. Els va escriure un correu explicant-los la idea i els va entusiasmar", diu Casaponsa. La gestora de projectes de la federació, Francesca Prats, comentava a aquest diari que l'Escola Municipal de Música de Santa Perpètua de Mogoda té la intenció de fer una experiència semblant.

Descartat Chaplin per qüestions de drets, l'escollit va ser Segundo de Chomón, de qui "vam acabar triant els tres curts més emblemàtics", apunta Casaponsa: Electric Hotel (1908), Kiriki, acrobates japonais (1907) i Les Lunatiques (1908). Zafra afegeix que també eren els més visuals i que, per la durada, s'avenien amb el treball que volien fer. Arrencava l'etapa de creació. Davant del piano, totes dues van compondre les peces que, després, haurien de treballar els infants amb la veu, flauta i instruments de placa i de percussió. No va ser fàcil. Soler apunta que "les van haver de fer a la mida dels alumnes", i ho exemplifica: "hi ha algunes notes que no van poder utilitzar perquè els instruments escollits no les tenen, i hi ha melodies que no poden cantar perquè són massa petits".

El treball es va fer com un puzle, les peces del qual només encaixarien al final, passats cinc mesos d'assajos i de feina. Això no va fer perdre la il.lusió als nens, sinó el contrari. El primer concert, aquest de caire intern, el van fer el 13 de juny passat, en la festa de cloenda del curs. "Cap any no havien tingut tantes ganes de sortir", comenta Soler. N'hi ha que fins i tot van anar després a la festa del Happy Hippy organitzada pel CAE al parc de Puigterrà i van pujar a l'escenari a cantar, afegeix, divertida. Zafra fa notar que "no ha estat fins al final que hi han trobat el sentit", igual que els set professors implicats, perquè "hi ha parts rítmiques que han fet a la seva classe que, fins i tot, no sabien com havien fet els altres". A la música i els curts de Chomón s'hi afegeixen quatre curts realitzats amb els nens per Casaponsa i els també cineastes Edgar Gallart i Diego Dussuel seguint el contingut màgic dels treballs de Chomón.

De cara al curs vinent costarà posar el llistó tan alt com en- guany. Casaponsa resumeix l'experiència com una oportunitat per "veure que hem estat capaços de muntar un tinglado una mica gran". Després de l'actuació d'ahir no tenen previst portar-lo enlloc més, sobretot per la complicació de moure 120 nanos d'un lloc a un altre. Mai no se sap, però.