Socis de govern i oposició fan pinya contra Camprubí

GEMMA CAMPS/MANRESA Per a alguns falla el fons; per a d'altres, la forma. L'anunci fet pels alcaldes de Manresa, Josep Camprubí, i Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, de treballar en un projecte universitari comú no ha agradat. Núria Sensat (ICV), integrant del tripartit manresà, considera que, "estratègicament [l'alcalde Camprubí], es va equivocar" parlant d'un projecte que no és ni embrionari, cosa que, al seu entendre, l'únic que ha fet és crear "confusió".

L'altre soci de govern, Ignasi Perramon (ERC), ho veu com una maniobra de l'alcalde de Vic per resoldre els problemes de la seva universitat i considera que la frase de Camprubí en què parlava de renúncies per part de Manresa va ser "poc afortunada". Per a Alexis Serra (CiU), cap de l'0posició, és "lamentable" que el futur universitari es "despatxi" amb "volades de coloms". Xavier Javaloyes (PP) diu que, "tal com està la UVic, se la poden posar on els càpiga. Que vinguin a demanar quan estigui sanejada". Adam Majó (CUP) assegura que "el concepte de fons no ens fa por", però que "una altra cosa és en què es concreta".

La reunió de divendres passat ja ha provocat reaccions, com la del rectorat de la UPC (vegeu edició d'ahir), de la qual forma part l'Escola Superior d'Enginyeria de Manresa, assegurant que no participa del projecte ni pensa fer-ho.

En aquesta línia de rotunditat també s'ha expressat el cap de l'oposició, Alexis Serra, que retreu a l'alcalde haver fet les declaracions respecte fel futur universitari de la Catalunya central "sense haver teixit cap tipus de complicitat amb els responsables polítics de la ciutat ni el conjunt d'actors acadèmics, econòmics i socials, que no en tenien cap coneixement", i trencant una tradició segons la qual a Manresa "el tema universitari sempre s'ha treballat de forma consensuada". Per al polític "som davant d'un nou cas d'absoluta falta de transparència i participació ciutadana, però, sobretot, d'una manca de respecte cap a tots aquells actors que tenen alguna cosa a dir en el món universitari". Creu, alhora, que "l'alcalde demostra un gran desconeixement en plantejar la creació d'una universitat de la Catalunya central incloent-hi municipis com Olot, Ripoll i Berga, que no tenen ensenyaments universitaris reglats". Entén "el malestar" de la UPC i diu que "censurem les paraules de renúncia de l'alcalde respecte al futur universitari". Serra reclama "un treball de reflexió interna".

Sense presses

No anar amb presses també és primordial per a Perramon. D'entrada, posa l'accent en la situació diversa de les universitats de Manresa i Vic. La "solidesa" de la UPC i "el projecte solvent econòmicament i a nivell de qualitat de la FUB" i "el projecte sobredimensionat en alguns àmbits de la UVic". A partir d'aquí, interpreta la proposta com "una estratègia de l'alcalde de Vic" per resoldre els problemes de la seva universitat involucrant-hi els alcaldes de la Catalunya central per tenir més força per reclamar. Recorda que, quan es va plantejar que la FUB acollís els estudis d'Educació Infantil adscrita a la UVic hi va haver una negativa de Vic i no entén, per tant, el to "prepotent" del seu alcalde. "Col·laboració, sí", diu Perramon, però no accepta la seva idea de "fer passar tothom per l'adreçador". Admet que "no veig en un mateix paquet les tres universitats" i considera "desafortunada la frase" de Camprubí en què parlava de possibles renúncies de Manresa. "En cap cas no hi ha d'haver cap tipus de pèrdua".

Foc d'encenalls

Núria Sensat també s'ha mostrat crítica. Malgrat considerar que és important optimitzar recursos, és del parer que aquest tipus de processos, "més enllà de les voluntats, només es poden desenvolupar en una situació de relativa igualtat" que no es dóna en el cas de Manresa i de Vic, ja que la segona "rep una quantitat importantíssima de diner públic que no rep Manresa". A més, veu prioritari que la Generalitat hi digui la seva. "Si aquesta és la intenció [el projecte comú Manresa-Vic] cal que es posicioni".

La regidora valora que la trobada de divendres "hauria estat millor que hagués quedat en la intimitat i que s'hagués continuat treballant" perquè, tal com s'ha fet, "té l'efecte contrari. S'ha de treballar molt i només dir-ho en veu alta quan hi hagi un acord clar i explícit perquè, si no, el que hi ha són focs d'encenalls". En la seva reflexió no oblida els "esforços esmerçats per Manresa, amb una FUB capaç d'autogestionar els seus recursos". Una situació molt diferent de la de la UVic.

Aquesta comparació, també utilitzada per Perramon, apareix en el discurs de Javaloyes. Parteix de la base que l'aposta perquè "a la Catalunya central hi hagi una unificació dels serveis universitaris, preservant l'autonomia de cada centre sense haver d'estar sota el jou bagenc o osonenc, no és nova". "Fa dos anys ja ho dèiem, i en fa vuit, també". Dit això, té clar que des de Manresa "no hem de salvar el mort a ningú". Recorda que, fins ara, a la UVic "han fet el que han cregut convenient, mantenint unes línies d'estudis deficitaris amb diner públic" i esmenta, per contra, la feina que va costar a Manresa "aconseguir els 200 milions de pessetes per fer l'edifici de la FUB". Per això no creu que sigui just parlar d'aquest casament en la situació que està la UVic. "D'hipoteca ja en tinc una. No en vull més", conclou Javaloyes.

La lectura que fa de tot plegat Adam Majó es concentra a criticar "aquesta lluita per la capitalitat de la Catalunya central". Per a ell, "l'important no és qui és capital sinó que ens complementem amb un benefici mutu". Partint d'aquesta idea, "no ens fa cap por que la universitat de Manresa passi a dependre de la de Vic", sempre que serveixi per "millorar serveis i ampliar l'oferta d'universitat pública", cosa que veu difícil. Recalca, alhora, que "una altra cosa és en què es concreta. Si vol dir que a Manresa perdem oferta universitària, no ens agradarà". Reconeix que les declaracions de Camprubí són "la primera notícia" que té del tema. "En les reunions amb el Patronat de la FUB no n'havien dit mai res".