El Xup recupera la seva memòria gràfica amb 120 imatges històriques

FRANCESC GALINDOMANRESA UN BARRI EN IMATGESLa fotografia mostra el procés de construcció del barri Pare Ignasi Puig. El 1963 van començar les obres i el 1965 es van lliurar les claus dels habitatgesDos nens sobre un joc metàl·lic amb els blocs al fonsEl clavegueram del barri no s'ha connectat a la xarxa de sanejament fins aquest any


El 1962, el barri manresà del Xup no existia. Però aquell any, l'Ajuntament va proporcionar el terreny a l'Obra Sindical del Hogar per crear-lo i així donar una llar de protecció oficial a centenars de persones immigrades que tenien dificultat per accedir a un pis de renda lliure. Gairebé cinquanta anys després, l'associació de veïns ha volgut recopilar la història d'aquesta part de Manresa en imatges.
Avui, a 2/4 de 7 de la tarda, al casal cívic, s'inaugurarà l'exposició fotogràfica L'evolució i sentiment del nostre barri: 1962-2009. La mostra es podrà visitar fins al 10 de juliol en aquesta ubicació, i del 15 al 20 de setembre al Casino. Tot seguit es posarà en marxa la filmació d'un documental, que s'ha encarregat a la productora Cinefilms, de Joan Soler, que recollirà testimonis de veïns, càrrecs públics, líders veïnals, comerciants i pagesos. De moment, es poden veure 120 fotografies i pàgines de diari de l'arxiu de Joan Villaplana, de Regió7 i de l'arxiu comarcal que intenten explicar gràficament una història.
El 1963 van començar unes obres que no haurien estat possibles sense la cessió dels terrenys que va fer la família Farrés, a la qual el barri ha dedicat una plaça com a mostra d'agraïment. El 1965 es lliuraven els pisos als seus propietaris: 480 famílies que sumaven 2.200 veïns. Tal com explica Ramon Canal en el seu llibre Manresa: els seus barris i les seves associacions de veïns, el barri presentava deficiències enormes, pràcticament no hi havia cap mena de serveis o equipaments, els nens s'amuntegaven en aules improvisades en locals comercials, els carrers eren de terra i estaven plens de sots, només funcionaven 10 dels 36 punts de llum previstos, la plaça central era un erm polsós, el servei de neteja i escombraries era molt deficient i, el més greu de tot, les aigües residuals del barri anaven a parar directament a la riera de Rajadell, a tan sols 48 metres d'unes cases fetes amb materials deficients. Amb el barri va néixer una lluita que es manté fins a l'actualitat i de la qual dóna fe aquesta mostra. El president de l'associació de veïns, Francesc Àlvarez, ha afirmat que "s'ha volgut reflectir la lluita veïnal des de la primera junta fins a l'actualitat". Àlvarez considera que durant tot aquest temps han canviat les coses, el barri ha millorat molt, però també necessita ser conscient del seu punt de partida per no oblidar d'on prové i renovar els objectius que vol assolir.