Una mobilitat poc sostenible a Manresa

RUFÍ CERDAN En el manifest de les usuàries i usuaris emprenyats es compara el temps de viatge entre Manresa i Barcelona amb la Renfe, els FGC i el bus. És molt lamentable que sigui tan encertat el lema d'aquest grup d'usuaris en relació amb el servei de Rodalies de Renfe a Manresa, "Igual que fa 150 anys", perquè els que ho patim cada dia n'estem ben farts.

Madrid en té la major responsabilitat, i la Generalitat pot prendre decisions que millorin la situació. Un exemple és el Pla Director Urbanístic del futur tren d'alta velocitat transversal, que no hauria d'oblidar el ramal de Manresa amb Barcelona. Per la seva banda, els dirigents locals i comarcals han de posar-se les piles perquè s'ha de revertir una situació molt greu: les xifres confirmen que el retrocés en l'ús del transport col·lectiu a la nostra comarca ha estat el més gran de tots els sistemes urbans de Catalunya. La manca d'empenta per aconseguir un servei directe de Rodalies entre Manresa i Barcelona n'es un exemple, però no en falten d'altres. La proposta de fer l'estació del tren transversal a l'actual estació de Renfe de Manresa, en un emplaçament que impossibilita la connexió intermodal amb autobusos i altre transport de la comarca n'és un altre, i els embussos provocats pels cotxes que esperen els viatgers al pont de la Renfe confirmen el que dic. També demostra la mateixa manca de sensibilitat sostenibilista la proposta de connexió Renfe-FGC pel subsòl de Manresa defensada per l'Ajuntament (impossible de realitzar tècnicament i econòmicament) quan una connexió de tramvia per superfície seria un exemple evident d'estratègia pull (atracció) i push (de contenció) per afavorir el transport col·lectiu.

L'inexplicable retard en la realització del Pla de Mobilitat de Manresa (que és obligatori des de l'any 2003), quan altres ciutats, com Terrassa, Mataró i Granollers, han fet apostes ambientalment agosarades, és un altre desafortunat exemple que la mobilitat sostenible, a Manresa, no es mou prou.