El tren guanya 3,6 segons cada any des que va arribar fa 150

Avui fa just un segle i mig que Manresa celebrava l'arribada del primer tren a la ciutat. Va ser rebut amb un repic de campanes. Aquell trajecte des de Barcelona va durar 80 minuts, expliquen les cròniques de l'època. Actualment, amb els horaris de
la Renfe a la mà, triga 9 minuts menys. Només 9 minuts en 150 anys. No és estrany, doncs, que hi hagi qui afirmi que no ha passat el temps

GEMMA CAMPS/MANRESA "A les 10 del matí, un repic general de campanes anunciava a la ciutat l'arribada del primer tren Barcelona-Manresa. Esdevenia el 3 de juliol del 1859. Havia efectuat el recorregut en 80 minuts...". Ho explicava el periòdic setmanal La Antorcha Manresana. Avui fa 150 anys d'aquell fet. Actualment, segons els horaris de la companyia, i sense cap imprevist dels que sovint amaneixen els viatges amb la Renfe, el tren de Barcelona a Manresa tarda 9 minuts menys que fa un segle i mig. Ha millorat el trajecte 3,6 segons per any. La raó és que, tot i que els combois van més ràpids, hi ha moltes més parades.

Com mostra el gràfic que encapçala la pàgina, durant aquest segle i mig el viatge de la capital del Bages a Barcelona ha viscut èpoques millors i pitjors. La conclusió final, però, malgrat el pas del temps i les millores introduïdes en el món del ferrocarril, és que hi continua separada per poc temps menys que el de fa 150 anys.

Explica Lluís Tuells, especialista en trens de la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril, que si per alguna cosa va destacar la línia que va començar a passar per Manresa l'any 1859 és per ser la primera comunicació directa entre Barcelona i Madrid, via Saragossa, si bé, en relació a Europa, a Espanya el tren va arribar amb dues dècades de retard, amb poques excepcions. Després de ciutats com Brussel·les (1835), Londres (1836) i París (1837), a la península, la primera línia estatal es va construir a la colònia espanyola de Cuba, el 1837. Era el ferrocarril de l'Havana a Güines. Seguidament, el primer tren que va circular a Catalunya i Espanya va ser el de Barcelona-Mataró, el 1848. El 1850, el govern de l'estat va autoritzar la construcció d'una línia que unís Barcelona i Granollers. Nou anys després, arribava a Manresa. Les cròniques de l'època expliquen amb tot detall el que va ser el gran esdeveniment en molt temps.

En un escrit publicat a La Antorcha Manresana el 10 de juliol del 1859, el periodista es fa ressò de l'arribada del tren i, sobretot, de les dificultats en la seva construcció: "no hi ha res gran sense grans obstacles per vèncer. La respectable extensió de 366 quilòmetres que deu tenir la via; la naturalesa del terreny, que en el sol tram entre la nostra ciutat i la industriosa Terrassa, ofereix un compendi de totes les dificultats que es poden presentar en la construcció d'aquesta classe de camins, deurien, naturalment, esporuguir l'enginyer més intel·ligent i agosarat...".

Amb els anys, l'emoció d'aquell esdeveniment històric ha agafat un regust amarg. Han estat moltes les iniciatives que, de totes les maneres possibles, han reivindicat una millora en el transport ferroviari. Els darrers casos són el clam unitari de tots els partits del consistori manresà contra la decisió del Govern de la Generalitat de suprimir el ramal que havia d'unir Manresa i Barcelona amb el tren ràpid. I, amb molt poc temps de diferència (totes dues mobilitzacions es van produir el gener passat), la dels col·legis professionals que treballen en l'àmbit de la comarca del Bages per reivindicar millores en el servei. Entre d'altres, en una carta enviada al President Montilla posaven èmfasi en la necessitat d'un tren que acosti Manresa a Barcelona amb menys temps de l'actual. Dos anys abans, el maig del 2007, el Consell Comarcal del Bages i el Consorci Viari de la Catalunya Central presentaven un estudi tècnic en què plantejaven diverses propostes per reduir la durada del viatge de Manresa a Barcelona.

El febrer passat arribava la resposta del govern central, amb la presentació del Pla d'Infraestructures Viàries de Rodalies de Barcelona 2008-2015, que, entre d'altres, inclou la construcció del túnel de Montcada, considerat una peça clau per escurçar el temps de durada del viatge entre Manresa i Barcelona amb la Renfe...