GEMMA CAMPS/MANRESA
Monumental xiulada la que va rebre, ahir, la Renfe per part dels usuaris i usuàries emprenyats. Més d'un centenar es van reunir a l'estació per reclamar millores. La pancarta que duien ho deia tot: "Renfe: 150 anys robant-nos el temps". Just ahir feia 150 anys de l'arribada del ferrocarril a Manresa, onze anys després de l'entrada en funcionament del primer ferrocarril a Catalunya i a Espanya.
L'acte va tardar més del previst a començar perquè el tren que s'esperava a les 7 a Manresa va (tornar a) anar tard. Un quart d'hora. En arribar el comboi a l'estació, els participants a l'acte, que organitzava la Plataforma de celebració dels 150 anys de la Renfe, el van rebre a l'andana amb aplaudiments, reproduint els que devien donar els manresans i manresanes de fa un segle i mig al primer ferrocarril que va trepitjar la ciutat. Convenientment abillats per a l'ocasió, l'esperaven l'alcalde de l'època (Josep Herp) i companyia. Ja a dins de l'estació (amb la presència dels Mossos d'Esquadra, que els agents de seguretat es van encarregar d'avisar), es va fer l'acte protocol·lari d'inauguració, amb tall de cinta inclòs, a càrrec de l'alcalde Herps i d'un representant dels accionistes de la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Saragossa.
L'alcalde de l'època (a qui es va encarregar de donar vida l'actor Joan Cirera), va recordar alguns dels esdeveniments que havien convertit Manresa en una ciutat capital. La primera màquina de vapor, la carretera a Cardona, el projecte de Casa Caritat... Amb joia, va assegurar que aquell 3 de juliol de l'any 1859 el tren havia trigat 80 minuts, però que, de ben segur, al cap de 150 anys seria capaç de comunicar Manresa amb Barcelona en menys de 45 minuts. Va ser la cirereta al pastís; el comentari ideal per desfermar la cridòria dels assistents, entre els quals els regidors Alexis Serra (CiU) i Adam Majó (CUP), i el diputat Joan Canongia (PSC) que, mentre no arribava el tren, va tenir temps de rebre l'esbroncada d'una usuària emprenyada, evidentment.
Després de la lectura del manifest, en què es denuncia la precarietat actual de la Renfe (que no difereix massa de la dels Ferrocarrils de la Generalitat, quant a la durada del trajecte) i es demana als polítics locals un cop de puny a la taula per millorar la situació, els participants van iniciar el recorregut fins al Casino, on tindria lloc l'acte final. Parapetats darrere la pancarta (que duien les autoritats de fa 150 anys), i acompanyats per xiulets, cops de cassola, gralles i tambors, van travessar la ciutat fent parades tècniques a la Plana de l'Om i a la plaça de Sant Domènec i repartint quartilles del manifest a conductors i vianants, que les van rebre amb complicitat. Només a la sortida de l'estació el trànsit va quedar retingut uns minuts perquè passessin els manifestants, sense més conseqüències. La darrera parada, abans d'entrar al Casino, va ser just davant d'aquest edifici, on es va tornar a llegir el manifest. Helena Cerdan, com a portaveu de la plataforma, explicava que la intenció és que aquest acte no sigui el darrer per reclamar millores a la Renfe, i parlava d'una propera recollida de signatures.
La sala d'actes del Casino acollia a l'hora de tancar aquesta edició una xerrada-debat a càrrec de l'historiador manresà Francesc Comas i de Ricard Riol, representant de l'Associació per la promoció del transport públic. Comas va començar la seva intervenció utilitzant una paraula que, ahir, resumia l'estat d'ànim dels participants en la manifestació. Va dir que podia parlar del ferrocarril com a manresà, com a usuari o com a historiador i que, en qualsevol dels tres casos, el sentiment era el mateix: "emprenyament".
06:48
IMPRIMIR PÀGINA »
AUGMENTAR TEXT »
REDUIR TEXT »
