D
escendent de la família noble manresana dels Peguera, documentats en la nostra ciutat des del segle XII, Lluís de Peguera va néixer a mitjan segle XVI a la casa pairal del carrer de Galceran Andreu, on, al cap d'uns tres-cents anys, va néixer un altre advocat i Manresà Il·lustre, Leonci Soler March. Va ser Magistrat de l'Audiència, que era el més alt tribunal del país, i assessor de la lloctinència del Principat. És considerat el primer dels advocats criminalistes catalans, a més d'un especialista en el dret civil i dret penal. Va escriure nombroses obres en català i llatí de dret de temes tan diversos com les corts catalanes, els usatges, el dret feudal i el dret emfitèutic. En destaca l'obra Praxis criminalis et civilis, sobre procediment criminal i civil, que tracta de la justícia, de la missió dels governants i qualitats i deures del jutge.
Es va casar amb Francesca Claris, tieta de Pau Claris, president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la guerra dels Segadors.
Entre altres accions, va fer els treballs preliminars per a la fundació del convent de les caputxines del carrer de Talamanca, que es va fundar l'any 1638; va resoldre els problemes que sobre jurisdicció de termes tenien la ciutat de Manresa i la vila de Santpedor des de feia molts anys, i va ser el consultor dels consellers en tots els assumptes de la ciutat. A la seva mort, els consellers es van vestir de dol i van assistir a l'enterrament del jurista, que va ser sepultat a la tomba dels seus pares, al mig de la Seu. L'Associació d'Exalumnes de l'Institut, creada l'any 1951, va promoure la iniciativa de col·locar a la galeria de Manresans Il·lustres el retrat del jurisconsult Lluís de Peguera i demanar que el centre passés a denominar-se institut Lluís de Peguera. Un decret del ministeri d'Educació Nacional del desembre del 1954 va aprovar aquesta nominació.