´El projecte pot esdevenir clau per aproximar els nois i noies al territori´

ANNA SURÍS | MANRESA
Nascuda el 1980 a Súria, va estudiar la llicenciatura de Pedagogia a la UAB. Des de fa un any és tècnica de Joventut a Moià. Prèviament, havia treballat com a coordinadora i dinamitzadora de projectes pedagògics amb el CAE, dels quals destaca la gestió del Punt d'Informació Juvenil de Manresa SAPSK?, on es va iniciar amb el programa PIDCES als instituts

Vivim a l'era de la informació. Els joves estan mal informats?
Avui en dia un jove que té dubtes, preguntes o inquietuds disposa d'un ampli ventall de fonts per consultar, i és relativament senzill obtenir algun tipus de resposta. L'existència de múltiples canals, però, no és garantia que totes les respostes siguin igual de vàlides. Des dels punts d'informació juvenil ens adonem que molts temes que els preocupen i que els poden posar en risc sovint ballen en un mar de mites, estereotips i respostes equivocades que els mantenen mal informats. Disposar de recursos socials i de serveis ajustats a les necessitats dels joves d'avui crec que pot ser un molt bon antídot, i sembla que funciona.
Quins criteris s'utilitzen per seleccionar la informació per resoldre les consultes dels joves?
A tall de resum, en destacaria quatre: la rellevància, allò que els vulguis oferir els ha d'interessar; la qualitat, la informació ha de provenir de fonts fiables i contrastades; l'actualitat, la informació caduca i cal oferir-la ben fresca i ràpid; i, finalment, l'autonomia. No es tracta de solucionar la vida als joves, sinó de donar-los eines perquè esdevinguin més autònoms i trobin els camins per triar amb criteri i saber-se espavilar.
Quin és el paper del dinamitzador juvenil de l'IES?
Es tracta d'un informador que setmanalment va a l'IES i ofereix un espai per fer consultes personalitzades. En molts centres s'encarrega d'actualitzar una cartellera informativa i d'entrar a les classes a tractar algun tema d'actualitat. L'èxit del projecte és la manera com arriben els dinamitzadors als joves i en destaca la complicitat i l'efecte sorpresa, sempre dins una imatge de rigor, professionalitat i confidencialitat, que solen generar entre aquests, acostumats a metodologies més tradicionals. Pot esdevenir, també, un suport de recursos per al professorat, i una eina d'enllaç entre el centre i el territori.
Quin aspecte positiu destacaria del programa PIDCES?
El PIDCES pot esdevenir clau per aproximar els nois i noies al seu territori, i així enriquir les polítiques de joventut tant a nivell local com comarcal. És un servei amb tot l'atractiu del que hi ha al carrer, però dins l'IES. Un recurs on un professional extern t'escolta, et proposa, t'engresca i et resol; que es pot adaptar a les necessitats o inquietuds de cada jove, de cada centre i de cada poble o ciutat. El Bages té un valor afegit, i és que tots els professionals del PIDCES treballen en xarxa a través d'una comissió tècnica que ha permès enriquir, intercanviar, suggerir i reforçar el que es fa a cada IES.
Quins aspectes cal millorar?
Hi ha molta feina per fer, cal treballar per donar-lo a conèixer; perquè hi hagi un major reconeixement d'aquest servei a nivell social; urgeixen també millores a les condicions de contractació laboral dels professionals que el tiren endavant, ja que generalment són tècnics de grau superior i llicenciats universitaris amb contractes temporals, de poques hores, i sense qualificació professional; caldria augmentar també la dotació de recursos que les administracions locals hi destinen...