L´astrònom i erudit Ignasi Puig va donar nom a un nou barri

El pare Ignasi Puig, jesuïta, professor, investigador i científic, va néixer al carrer de Sant Andreu a final del segle XIX. El 1908 va ingressar al seminari de la Companyia de Jesús i va ser ordenat sacerdot l'any 1920. Es va dedicar des d'aleshores a l'ensenyament de la teologia i la filosofia, activitats que va compaginar amb els estudis de física i astronomia. També va ser l'astronomia una de les principals activitats del jesuïta Josep Algué i Sanllehí. Curiosament, els dos manresans van coincidir a l'Observatori Astronòmic de l'Ebre, a Roquetes

E
ntre el 1924 i el 1934 el pare Ignasi Puig va ser sotsdirector de l'Observatori Astronòmic de l'Ebre a Roquetes, al Baix Ebre, i cap de les seccions elèctrica i magnètica. També va ser professor de l'Institut Químic de Sarrià la primera meitat de la dècada dels vint i més tard el Vaticà li va confiar la creació d'un observatori a Addis-Abeba a Etiòpia, però al final es va suspendre per les circumstàncies polítiques del país. El 1925 va fundar l'observatori de Física Còsmica a Buenos Aires, que va dirigir durant deu anys. Dedicat de ple a l'astronomia, va mantenir intercanvis i contactes amb els principals observatoris del continent sud-americà.
L'any 1944, ja a Catalunya, va fer reaparèixer la revista Ibèrica, que els jesuïtes havien editat entre el 1914 i el 1937. La va dirigir catorze anys i hi va publicar nombrosos articles científics. El 1948 l'Ajuntament de la ciutat li va atorgar el títol de "fill il·lustre" i, després de la seva mort, es va col·locar el seu retrat a la Galeria de Manresans Il·lustres. Entre les nombroses obres que va publicar cal destacar Curso general de Química, Mineralogía y Geología, Astronomia Popular, Vademécum del Químico i La Estratosfera.
El nom d'Ignasi Puig va servir per donar nom a un dels barris que es van construir a l'extraradi de la ciutat la dècada dels seixanta. Com en altres barriades de nova creació de la ciutat, l'origen cal buscar-lo en l'arribada, la dècada dels cinquanta i seixanta, d'immigrants procedents de les zones més deprimides de l'estat. Manresa, que en aquells moments era una de les ciutats industrials més importants de Catalunya, amb una indústria tèxtil molt potent i tallers auxiliars, va fer de pol d'atracció d'aquests immigrants. El Ministerio de la Vivienda, per mitjà de l'Obra Sindical del Hogar va buscar terrenys a la ciutat per edificar un grup d'habitatges socials. Un matrimoni manresà va cedir, a final dels cinquanta, els terrenys per a la construcció d'aquest grup de 500 habitatges a la partida de la Catalana.
Aquest barri allunyat de la trama urbana de la ciutat és peculiar perquè té dos noms. D'una banda, el nom oficial de Pare Ignasi Puig segons acord del ple municipal del 21 d'abril del 1965, que va decidir batejar amb aquest nom "al grupo de viviendas que se están construyendo en el Xup en consideración a los méritos y nombradía Universal de este ilustre manresano, recientemente fallecido" (Diari Manresa). D'altra banda, el nom popular del Xup que, malgrat la queixa d'alguns veïns del barri, és amb el qual el barri és més conegut. El nom ve perquè els terrenys on es va construir la barriada van ser segregats d'una propietat, la masia Xup.