En el pròxim ple municipal és previst que s'obri expedient per concedir la Medalla de la Ciutat a la Fundació Cots, coincidint amb el 150è aniversari de la inauguració de Casa Caritat, que va ser creada per ajudar nens i nenes desvalguts. La concessió de la distinció, que ha estat promoguda per Càritas Arxiprestal, serà aprovada oficialment en el ple del mes d'octubre.

A banda de la concessió d'aquesta distinció, en la categoria de Mèrit Solidari, l'historiador manresà Francesc Comas prepara un llibre que reculli la dilatada història de la institució i d'una fundació que ha arribat activa fins als nostres dies, amb el nom de Fundació Residència Assistencial de Manresa. Segons ha explicat Carme Vidal, vicepresidenta de la fundació, hi ha previst organitzar altres actes, entre els quals, una conferència a Manresa, el 10 de novembre, de Xavier Bonal, adjunt al síndic de greuges per a la defensa dels drets dels nens i joves, que tractarà de la problemàtica dels maltractaments infantils.

Segons Francesc Comas, la Casa Caritat de Manresa és la típica institució sorgida el segle XIX al món industrial per remeiar per mitjà de la virtut de la caritat la greu situació que el nou capitalisme creava entre les capes socials més pobres. La idea de crear una casa per a infants orfes va sortir de Francesc Cots i Argullol, fill d'una de les famílies més riques de la ciutat, que tenia una fàbrica tèxtil al costat del riu Cardener. El 1853 va crear la Congregació de la Caritat Cristiana, per assistir els malalts pobres. Com que es va morir l'any següent va ser el seu pare, Miquel Cots, qui va portar a terme la voluntat del finat, que havia decidit crear "una casa de caritat o esta- bliment particular de beneficència, destinat exclusivament a alimentar, vestir i educar pobres d'un i al- tre sexe, naturals de la mateixa ciu- tat, que siguin més necessitats, impedits, desemparats o orfes".

L'edifici, segons un projecte d'Antoni Rovira i Trias, es va començar el 1857. El 3 de maig del 1857 se'n va posar la primera pedra, i el 31 d'agost del 1859 es va inaugurar la Casa Asil de Caritat. Per mantenir la institució es va formar un patronat, presidit per l'arxiprest de la Seu, el pare del finat i quatre personalitats més d'aquella societat. La generositat dels fundadors es concretà en l'aportació de gairebé 200.000 rals per a la compra del solar i la construcció d'una part de l'edifici i mobiliari, a més d'una renda anual de prop de 5.000 rals. Molt aviat un grup d'industrials manresans es va convertir en benefactor de la institució. L'establiment s'encarregava d'alimentar, vestir i educar infants pobres i orfes dels dos sexes a partir dels cinc anys. Els nens s'estaven a Casa Caritat fins que es considerava que podien dedicar-se a un ofici, generalment a partir dels catorze anys, i les nenes -que eren separades dels nens- no en sortien fins que no en feien divuit, si bé, a l'hora de la veritat, hi havia noies que s'hi estaven més anys. L'any 1950 la Casa Caritat vivia un dels seus pitjors moments.

El cost econòmic de la institució no es podia cobrir amb les rendes que tenia, per això la Caixa d'Estalvis de Manresa va decidir adoptar la Casa de Caritat com una obra social. Aquest acord es va materialitzar el 22 de novembre del 1953 amb la signatura del conveni entre la Fundació Cots i la Caixa d'Estalvis de Manresa. Amb l'arribada de la dècada dels vuitanta els greus problemes econòmics de la institució i els canvis de polítiques assistencials d'acord amb els nous temps van fer que la Casa Caritat es transformés en una nova institució, amb pisos tutelats fora de l'edifici, i que aquest tanqués el 9 de novembre del 1982. Finalment, el 1990 l'Ajuntament de Manresa va comprar l'edifici i va rehabilitar-ne l'interior mitjançant un projecte d'escola-taller.

Casa Caritat acull avui l'Oficina de Treball de la Generalitat (OTG), el Centre d'Iniciatives per a l'Ocupació (CIO), l'Escola d'Adults Jacint Carrió, l'Associació de Veïns de Vic-Remei, els Tirallongues, Geganters i Grallers de Manresa i la mateixa Fundació Cots.