Invidents i deficients visuals diuen que cal adaptar Manresa

BARRERES ARQUITECTÒNIQUES Les persones amb problemes de visió tenen unes necessitats especials, per això cal que s'apliqui al 100% la llei catalana d'accessi-bilitat. Per a molta d'aquesta gent, moure's per la capital del Bages és complicat

INGRID FONTMANRESA Semàfors sense avís acústic, senyals col·locats enmig de les voreres, cotxes aparcats als passos de vianants que obliguen a creuar la calçada pel lloc inadequat i obres al carrer mal senyalitzades. Aquests són només alguns dels obstacles que compliquen la vida a les 236 persones invidents i deficients visuals afiliades a l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) de Manresa. Teresa Palahí, delegada territorial de l'ONCE a Catalunya, ha explicat que "s'ha millorat molt, però encara queda molta feina per aconseguir el gaudi de les persones amb discapacitats. L'objectiu és que la llei catalana d'accessibilitat, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, es compleixi al 100%". Encara falta, però, molt camí per recórrer.

Josep Lavado, venedor de cupons de l'ONCE en un dels dos quioscos de la plaça de Sant Domènec, explica que, "per a mi, el principal obstacle són els senyals de trànsit que estan mal col·locats ja que, tot i tenir un gos guia, aquest passa pel costat i quan hi passo jo no tinc prou espai i acabo topant amb el senyal". Lavado, de 42 anys d'edat, fa quatre anys que viu a Manresa i va néixer a Cornellà de Llobregat. "Totes dues ciutats estan poc adaptades per a la gent amb discapacitats, en canvi, desplaçar-se per Barcelona em resulta molt més fàcil tot i ser molt més gran. Aquí a Manresa falta conscienciar la gent, i veig que l'Ajuntament no té gaire interès a adaptar la ciutat, potser perquè som pocs cecs", comenta Lavado, el qual assegura que "moltes vegades topo amb gent i, tot i adonar-se que sóc cec, comencen a escridassar-me. Quan vaig venir a viure a Manresa m'esperava una ciutat més humana perquè és més petita, però hi falta conscienciació".
Segons José Luis Pozo, que es desplaça caminant cada dia des del carrer de Joan Jorba fins a la Bonavista, "falta adaptar molts semàfors i sempre he d'acabar demanant a la gent si puc passar perquè no m'atropelli cap cotxe". De fet, molts dels afectats denuncien que, tot i haver-hi més de la meitat del semàfors adaptats, molts no funcionen correctament i quan volen activar el senyal acústic amb el comandament a distància aquest no respon.

Tot i que Pozo, de 37 anys d'edat, només té cinc minuts des de casa seva fins al quiosc on ven cupons, explica que, sovint, "trobo motos aparcades a la vorera i, si no vaig acompanyat, puc caure i fer-me mal". El mateix passa quan fan obres i estan mal senyalitzades. Pozo comenta que a la primavera, quan va a fer cursets de natació a la piscina municipal, caminar per la ciutat es converteix en una autèntica aventura: "des de casa fins a la piscina tardo 1/4 d'hora caminant i a vegades m'ha d'acompanyar la meva mare perquè em fa por fer-me mal amb algun senyal o travessar quan no toca".

Poca consciència ciutadana
Mohamed El Halloufi, de 59 anys i venedor de cupons al carrer de Guimerà, explica que "molta gent s'aprofita de les persones cegues donant-los bitllets falsos. Jo tinc deficiència visual i amb un retolador encara puc mirar si es tracta d'un bitllet fals o no. Abans també ens havia passat amb els cupons i ara tenim una màquina per detectar si són vertaders o no". El manresà José Luis Pozo, que fa 17 anys que ven cupons, primer al Centre Hospitalari i ara a la Bonavista, diu que "un parell de cops m'han donat bitllets falsos i ho he sabut quan he anat al banc per ingressar-los i no me'ls han acceptat. Per a nosaltres aquests diners són una part de la setmanada d'un dia". Per la seva banda, Lavado explica que "la gent ho aprofita per donar bitllets falsos quan hi ha molta feina, però la majoria ja estem escarmentats i no acceptem bitllets grossos. Val més no arriscar-se".

Obres poc senyalitzades
Per a les persones cegues o deficients visuals és molt important que les obres a la via pública estiguin ben senyalitzades. Així ho explica Ignasi Ávila, que té una deficiència visual progressiva: "més d'una vegada m'he entrebancat i llavors els operaris que hi treballen m'han començat a escridassar". Fa tres anys, l'invident Albert Jorge Antonio va tenir tres accidents en poc temps a l'avinguda de Tudela per culpa de diferents actuacions al carrer. Una de les caigudes va ser ocasionada per un bloc de formigó que havien retirat de les obres del carrer de Martí i Pol i que els operaris van deixar al pas de vianants de l'avinguda de Tudela, que hi ha just a la cruïlla amb el Martí i Pol. Jorge hi va xocar quan estava travessant, va caure i es va fracturar el canell del braç dret. Aleshores va decidir denunciar el consistori.

ALGUNS DELS OBSTACLES que troben dia a dia les persones cegues o amb deficiència visual quan van a peu per la ciutatUn senyal al mig de la vorera del carrer del Primer de Maig, just a l'altra banda de la parada de Manresa BaixadorUn dels pals que aguanten el rètol es troba gairebé al mig de la vorera i pot fer confondre un invidentLes motos que no apar-quen a la calçada també són un problemaEncara s'han d'adaptar semàfors