´La finalitat de la marxa és avançar cap a la independència´

Un dels fundadors de la comissió 11 de setembre de Manresa

ALBA IGLESIAS MANRESA Membre de la Fundació Independència i Progrés (FIP) i advocat de professió, Lluís Matamala és, juntament amb Jacint Valls i Jaume Puig, un dels fundadors de la nova Comissió 11 de Setembre de Manresa. L'entitat ha impulsat la primera marxa de torxes per la independència a la capital del Bages, que té lloc aquest vespre. La recentment creada comissió té la voluntat de treballar durant tot l'any en la investigació de la repercussió que van tenir els fets de l'11 de setembre del 1714 a Manresa.

Quins són els objectius de la marxa de torxes?
Volem que aquest acte del dia 10[avui per al lector] pugui ser una lluita contra l'estat de submissió en què es troba Catalunya respecte a l'estat espanyol. La marxa de torxes ha de servir per canalitzar el màxim de forces de la ciutadania i així poder forçar un referèndum per l'autodeterminació i, després, si en el referèndum es decideix per la independència de Catalunya, doncs millor que millor. Hem de tenir present que els catalans som protagonistes del nostre destí.

Així com vostè ho explica, sembla senzill aconseguir que Catalunya sigui independent. Ho és?
La marxa de torxes ha de servir de revulsiu, ha d'engrescar i encomanar a la gent del sentiment catalanista. Recordem, però, que el procés per aconseguir la independència passa primer per tenir al govern partits nacionalistes catalans (CiU, ERC o CUP), que aquests tinguin clar que volen la independència de Catalunya, i impulsin un referèndum per a l'autodeterminació; i, aleshores, poder optar per la independència del país. Cal convèncer la població que és possible.

La nova comissió ha rebut suport i col·laboració de les entitats?
En general, sí. La comissió va ser un projecte impulsat per la FIP i 10mil en Xarxa per l'Autodeterminació; i s'hi han adherit Òmnium Cultural del Bages, La Fadulla, CiU, la CUP, ERC i Reagrupament.
Hi ha hagut associacions o entitats que oficialment no s'han adherit a la comissió, que és oberta a tothom, però sí que hi han col·laborat, com per exemple l'Agrupació Cultural del Bages, Xàldiga, els Tirallongues, CCOO i UGT. Des de l'Ajuntament, malgrat que no es va aprovar en el ple donar-nos suport, també en rebem la col·laboració.

Heu emprès alguna activitat per explicar les vostres idees als nouvinguts i aconseguir que s'hi adhereixin?
Dins el programa Quedem?, impulsat per Òmnium Cultural, que va adreçat especialment als nouvinguts, s'ha preparat una conferència per al dia 10 [avui pel lector], abans de la marxa, a càrrec de l'historiador Francesc Comas, sobre Catalunya, Manresa i la guerra de Successió. La conferència tindrà lloc al centre cultural del Casino. Després de la xerrada hi haurà un piscolabis i tothom qui ho vulgui podrà participar a la marxa, que començarà tot seguit a la plaça de Crist Rei.
Considera que la independència és la solució als problemes de Catalunya?
Si Catalunya fos independent els problemes no desapareixerien d'un dia per l'altre; continuaríem tenint els mateixos que ara; no serà la bicoca. Però aleshores ens els podríem administrar a la nostra manera, sense tenir les mans lligades.
Estan en risc la llengua i la cultura catalanes?
La llengua sí que està en risc. Només hem de mirar quin és l'idioma del carrer: d'Olesa en amunt sents el català, però d'Olesa en avall ja costa més. S'haurien d'impulsar polítiques fermes per reforçar l'ús de la llengua, ja que canviem del català al castellà amb massa facilitat. La presència del català al nostre entorn és minoritària: només cal que mirem quantes revistes i diaris trobem al quiosc en català i quantes en castellà; igual que els canals de televisió. La llengua catalana està al 100 % discriminada.