Els veïns de Plaça Catalunya es queixen de la poca funcionalitat del nou parc públic

GEMMA ALEMÁN | MANRESA
Quan tot just s'ha complert el primer mes de la seva inauguració, el nou parc públic de la plaça de Catalunya, batejat com a parc Pintor Vila Closes, no agrada als veïns. La raó: és un parc per passejar-s'hi en què no es pot romandre gaire estona. Dels pocs usuaris que s'hi han desplaçat al llarg del cap de setmana, gairebé tots els que han estat consultats per aquest diari coincideixen que l'absència de zones d'ombra el converteix "en un lloc de pas".
La majoria de les les famílies consultades que viuen als voltants de la plaça de Catalunya reconeixen que prefereixen continuar emprant l'antic parc infantil, més pròxim a l'avinguda de Tudela, que sí que es troba resguardat per l'ombra dels arbres. Elena Turian, veïna del barri i mare d'una nena, és clara: "no vull que la meva filla s'estigui tanta estona al sol i m'estimo més continuar anant a l'antic parc". Com ella, Juan Pantaleón, de 68 anys, afirma que prefereix seure als bancs de la part alta de la plaça "perquè hi ha ombra. Potser a l'hivern m'ho repensaré".
Una altra de les raons que empenyen les famílies a l'antic parc infantil són les infraestructures. Tot i que el parc Pintor Vila Closes té una taula de ping pong, taulers d'escacs pintats sobre el marbre dels bancs, un xilòfon, un piano per tocar amb els peus i uns quadrats que originalment feien soroll en saltar-hi al damunt i que ja no funciona, la majoria dels veïns de la plaça de Catalunya afirmen que aquestes instal·lacions són insuficients i van adreçades als "grans". Anna Maria Canudes explica que "un nen petit el que vol són tobogans i gronxadors". Mariona Sán-chez coincideix en aquesta afirmació. "Quan l'Ajuntament va pensar en aquest parc volien ser originals en els instruments musicals, però en el que no van pensar és en els nens com a usuaris. Perquè un cop han provat el joc, quina emoció té repetir?", conclou.