FRANCESC GALINDO/MANRESA
PSC, ERC i ICV-EUiA tenen al davant una situació compromesa. El cap de l'oposició, Alexis Serra (CiU), ha advertit al tripartit que si durant els darrers anys ha pres com a referència, a l'hora de definir l'increment d'impostos i taxes, l'IPC del mes d'agost, ara, que l'IPC ha estat negatiu, ha de fer el mateix i això implica una reducció de la fiscalitat que paguen els ciutadans. La resposta del govern manresà ha estat que encara no hi ha una decisió ferma presa al respecte, però que la situació de crisi econòmica pot obrir la porta a l'excepcionalitat.
A hores d'ara, el que es pot dir és que el govern de la ciutat es manté en l'ambigüitat, ja sigui perquè una decisió important com és una baixada d'impostos no sembli instada per l'oposició o perquè encara no es tingui clar què cal fer, ja que encara queda temps abans d'aprovar els nous tributs.
Cal tenir en compte que el govern tripartit ha fet servir habitualment com a argument que el fet de seguir l'estela de l'IPC a l'hora de decidir els nous tributs permet anar a roda del cost de la vida i així no gravar les butxaques dels ciutadans més del que toca. Si aquest és un argument vàlid per justificar augments tributaris, també ho hauria de ser al contrari. D'altra banda, cal tenir molt present que el que acabarà decidint els impostos que hauran de pagar els ciutadans serà la possibilitat de fer quadrar o no el pressupost de l'Ajuntament de Manresa per a l'any que ve.
Tributs i pressupost estan íntimament lligats, i en un context de pèrdua de milions d'euros de recaptació per impostos a causa de la crisi econòmica, sembla difícil que el govern opti, d'ofici, per tallar-se les ales. Un altre aspecte que cal tenir en compte és que l'IBI té un increment que es trasllada directament a la butxaca dels ciutadans per l'impacte de la revisió cadastral, a banda del tant per cent que decreti el govern. Aconse-guir reduir el 0,8% els rebuts de l'IBI de l'any que ve en relació amb els que s'han pagat enguany seria força complex. Cal recordar que l'any passat es va aprovar un topall perquè a cap ciutadà no li pugés el rebut més del 15%. Entre haver de frenar increments que superen el 15% i girar rebuts amb el 0,8% menys d'ingressos hi ha una diferència notable que l'Ajuntament hauria tingut difícil assumir en temps de bonança, però que resulta encara menys plantejable en l'actual escenari de generació de dèficit. Sembla que el debat podria anar més aviat sobre si mantenir o apujar el topall de l'IBI.