L´alcalde protegeix els sous dels càrrecs de confiança

FRANCESC GALINDO | MANRESA La proposta de CiU per reduir la despesa en càrrecs de confiança va tenir el suport de la resta de grups d'oposició -PP, CUP i PxC- i va obligar l'alcalde, Josep Camprubí, (PSC) a fer servir el seu vot de qualitat per decantar la balança cap a l'equip de govern, ja que l'absència de la regidora Núria Sensat (ICV-EUiA) va deixar el marcador en empat de 12 vots a favor i 12 en contra. És la segona vegada aquest mandat que Camprubí ha de fer servir aquesta prerrogativa que li atorga la llei i que fa que el seu vot d'alcalde serveixi per desempatar.

La primera vegada que l'alcalde va fer servir el vot de qualitat aquest mandat va ser en el ple del 17 de març del 2008, per tal de rebutjar una esmena conjunta de CiU i ERC sobre la suspensió d'activitats dels partits EHAK-PCTB i AEA-ANB. El president del grup municipal de CiU, Alexis Serra, va afirmar que el govern tripartit del PSC, ERC i ICV havia acumulat en els darrers anys molta despesa fent més grossa l'estructura de l'organigrama de l'Ajuntament de Manresa (tinents d'alcalde, regidors amb dedicació exclusiva, càrrecs de confiança) amb un increment des del 2003 de més del 150%. Serra va dir que si el 2003 els càrrecs de confiança costaven més de 240.000 euros, ara ja sumen més de  600.000 euros. La seva exposició va ser secundada per la resta de partits d'oposició, que van reclamar que s'adoptessin les decisions relatives a aquesta matèria amb consens, van criticar el resultat del sistema de multigerència adoptat pel govern i van demanar a l'alcalde que exercís el vot de qualitat pensant en els ciutadans. El regidor de Governació, Josep Lluís Irujo (PSC), va lamentar que l'oposició fes servir aquest tema demagògicament i va assegurar que la despesa de l'Ajuntament en càrrecs de confiança està per sota de la mitjana de municipis de les dimensions de Manresa. Irujo va lamentar que mentre CiU criticava un sistema de gerència que ha millorat molt el funcionament de la maquinària municipal, la seva proposta fos posar un gerent que milita en el seu propi partit (en referència a l'exregidor Antoni Llobet). Irujo va recordar que els càrrecs de confiança són flexibles per naturalesa i que tant de bo de vegades hi hagués aquesta flexibilitat en altres àmbits de les plantilles de les administracions.