GEMMA CAMPSMANRESA
Manel Fernández (Barcelona, 1966) és el responsable de fer els càlculs, que no són pocs, perquè la passarel·la de la Via de Sant Ignasi s'aguanti. Diu que una vegada feta, requerirà un manteniment com qualsevol habitatge i que, malgrat no ser pensada per a vehicles, en cas de necessitat, i de manera ocasional, n'hi podria transitar algun.
De l'1 al 10, quina dificultat ha tingut fer els càlculs per a la passarel·la?
Com a dificultat seria més a prop del 8-9 que del 5. Hem hagut d'adequar la proposta estructural a la proposta arquitectònica que volien el Marc [Folch] i la Pilar [Calderón, autors del disseny]. El comportament de la passarel·la no és simètric, per tant, hem hagut de compaginar on posàvem el material. Aquests llocs, des del punt de vista del càlcul, han estat interessants i, sobretot, la llum que cobrim (l'espai entre un suport i l'altre), que és de prop de 45 metres. Per a nosaltres, ha estat un repte.
Hi ha una banda per on s'aguantarà, al cantó de les Escodines, on les excavacions per fer-hi un aparcament han estat complicades pel fet que el subsòl és de pedra viva. Ha passat el mateix a l'hora de fer la fonamentació per a la passarel·la?
A la banda del carrer de la Codinella hem hagut de fer una fonamentació relativament senzilla i, a l'altra banda, no hem tingut gaires problemes perquè ens hem coordinat amb el projecte que està fent FORUM, i amb els seus tècnics. Hi ha una part de la fonamentació que es redacta amb un altre despatx. El que hem fet ha estat informar de les càrregues que actuen sobre el seu edifici, i ells han resolt aquest punt.
Es pot comparar amb alguna altra construcció ja feta, la passarel·la?
Dins de la biblioteca que tinc al cap, no. És força singular.
No té data de caducitat, suposo.
No, no, no. Té manteniment, com qualsevol element constructiu.
Espanta pensar que una estructura de 45 metres de llargada només s'aguantarà pels extrems. Manteniment, deia.
Quan parlem de manteniment parlem de l'estricte d'un edifici convencional, com pot ser un d'habitatges. Vol dir que, cada deu o quinze anys, caldrà fer un repàs de la pintura. Com a element constructiu, si hi ha un bon manteniment, diria que la durabilitat no la podem concretar en el temps.
Encareix molt el cost un element d'aquestes característiques.
Sempre és relatiu. Si el compares amb un que tingués la Via de Sant Ignasi farcida de suports intermitjos, és clar que aquesta proposta costa més diners, però hi ha els condicionants de l'entorn. Jo penso que l'estructura que s'ha plantejat s'ha adequat econòmicament a la llargada que s'ha de cobrir, a les necessitats i al material utilitzat.