´És un pont asimètric que posa en relleu la Seu i la Via de Sant Ignasi´

Arquitecte. Marc Folch va fundar amb Pilar Calderón Calderón-Folch Arquitectes (2000). Dedicats principalment a l'obra pública, la comissaria de Sitges dels Mossos, el projecte del centre cívic, biblioteca i teatre a Begues i un centre cultural a França són alguns dels seus projectes més significatius

Marc Folch (Barcelona, 1975) signa amb Pilar Calderón el disseny que va guanyar el concurs convocat el 2006 per l'Ajuntament per fer la passarel·la que travessarà la Via de Sant Ignasi. Se n'hi van presentar cinc. Folch destaca de la seva proposta la capacitat d'integració en el paisatge. Avisa que els vianants no hi patinaran quan geli i insisteix en la vista privilegiada que oferirà.

Com van treballar la integració en el paisatge de la passarel·la?
La vam treballar al contrari del que es faria amb un pont de catàleg, que és emplaçat en qualsevol lloc, cec a l'entorn. Aquest és tot el contrari. És asimètric, perquè les dues bandes que comunica són molt diferents. Posa en relleu els diversos elements: la Seu, la Via de Sant Ignasi, les Escodines. A cada element li dóna una importància diferent i els fa entrar en joc mitjançant el mirador, l'estructura que l'envolta, la biga principal...
És el primer pont que fan?
Vam guanyar un segon premi per fer un pont a Guadalajara per a cotxes i vianants, però, construint-se, és el primer que fem.
Com pot modificar l'entorn un element com aquest, una vegada fet?
El pont, més enllà de comunicar, que ja és molt important i que a nivell de la vida de Manresa ho serà molt, el que farà és fer entrar en joc els diversos elements de l'entorn, que parlin entre ells.
Com a professional de l'arquitectura, què en pot dir de la zona que ocuparà i que comunicarà la passarel·la?
Diria que aquesta part de la ciutat s'està treballant amb molta estimació, intenció, rigor i cura. El treball que s'està fent des del departament d'Urbanisme liderat per David Closas és un treball lent, de ja fa anys i que ara comença a tenir el reconeixement que es mereix. Aquest element és com la cirereta del pastís, però hi ha tota una feina soterrada darrere, de planejament, d'entendre com funciona la ciutat, de saber-la reinterpretar, activar, que és molt innovadora i molt seriosa. Valoro aquesta feina, sobretot.
Per què es va triar fer-la de ferro?
És l'estructura que té més capacitat amb el mínim material. La fusta necessitaria estructures molt grosses. El formigó, encara més. L'estructura metàl·lica és la més lleugera i permet un comportament millor.
Envellirà bé la passarel·la?
Envellirà bé. És una estructura forta, que no vol ser preciosista, no vol ser com una joia, sinó aguantar-ho tot: les pluges, la gent... És dura. Estic mirant el Pont Vell [l'entrevista es va fer al passeig del Riu, on es fa el muntatge de la passarel·la] i veig que és brut, que la pluja li ha deixat marques, i que ho aguanta. És una estructura monomaterial capaç de resistir-ho tot. Aguantarà molt.