Persones acusades de crims que no havien comès, penes de mort per haver escrit un article sobre Lluís Companys o trasllats de persones als camps de concentració en camions de bestiar són algunes de les històries que es recullen en un nou apartat de la pàgina web www.memoria.cat, dedicada a la recuperació de la memòria històrica. Aquest nou apartat recull un total de 41 entrevistes, 23 de les quals són de testimonis que van viure en pròpia persona l'empresonament, mentre que la resta són de familiars que expliquen les seves vivències. Segons un dels autors del web, Quim Aloy, són els últims testimonis de la 'brutalitat' que van representar les presons i els camps de concentració franquistes.

Antoni Molina era ben jove quan el van empresonar i el van dur pres a Deusto. L'acusaven d'haver matat el cap de telègrafs a Manresa i el van torturar perquè confessés ser l'autor del crim. De forma clandestina va aconseguir fer arribar al seu pare una nota explicant-lo de què l'acusaven. Va ser llavors quan el seu pare, a través de la seva filla, va aconseguir esbrinar que el cap de telègrafs de Manresa encara era viu. Una declaració jurada va permetre que se l'alliberés. Sempre ha pensat que algú el va denunciar per gelosia.

Aquesta història l'explica Molina entre plors en una de les 23 entrevistes a manresans que van viure l'experiència directa dels camps de concentració i les presons del franquisme i està destacat, per la seva cruesa, com un testimoni esfereïdor en aquest nou apartat del web.

En total s'hi mostren dotze hores de gravació en forma d'entrevistes a aquestes 23 víctimes de la repressió franquista, juntament amb el testimoni de 18 persones més familiars de presos que expliquen com es vivia tenir un parent empresonat en aquella època.

A més de les entrevistes, el web conté documents dels manresans empresonats entre els anys 1939 i 1975, una cronologia històrica dels fets més destacats del període, bibliografia, enllaços i una relació de víctimes de la Guerra Civil a Manresa. El treball ha estat elaborat pels historiadors Quim Aloy, Jordi Basiana i Pere Gasol i forma part del projecte www.memoria.cat, per recuperar la memòria històrica.

Quim Aloy explica que el contingut del treball és 'realment impactant' perquè hi ha persones que van ser condemnades a mort, que van veure com moria la gent per l'abandonament al qual eren sotmesos, que van ser testimonis de repressió i de suïcidis. Són, diu, 'els últims testimonis' dels primers anys del franquisme i de la 'brutalitat' amb la qual van ser tractats.

El web té com a finalitat que quedi constància de tot plegat perquè els joves coneguin la 'brutalitat' d'aquella etapa de la història, així com els 'extrems d'inhumanitat i de menyspreu a la vida humana'. També vol ser, explica Aloy, un reconeixement a totes les persones que van patir directament la repressió i que poden donar una 'lliçó d'història viscuda'.