Tanques massa baixes, que són escalades amb una enorme facilitat per nens de només quatre anys; un gran ull d'escala amb baranes baixes, on els infants s'aboquen contínuament; i el terra d'algunes classes del segon pis que fimbra amb un petit salt o corredissa. Aquests són alguns dels exemples de perillositat que es poden observar passejant-se per l'escola Renaixença de Manresa. Segons ha explicat el seu director, Pere Cano, el consell escolar del centre ha denunciat aquesta situació a l'Ajuntament i al departament d'Educació de la Generalitat "repetides vegades" a través de cartes i, "de moment, tot el que s'ha fet resulta insuficient".

El consell escolar del centre enviarà, ara, una altra carta a la Generalitat i al consistori per reclamar-los que posin remei a les situacions de perill que es donen diàriament a l'escola. Segons s'explica a la missiva, "estructuralment fa anys que l'edifici no té les condicions mínimes de seguretat", i s'hi afegeix que "l'Ajuntament es va comprometre, el curs passat, a modificar i reparar durant l'estiu una part de les deficiències greus en matèria de seguretat, tant a l'interior com a l'exterior de l'escola, i la resta, a mitjà termini", cosa que, segons Cano, "no s'ha complert". El consell escolar valora la millora de la senyalització que s'ha fet al voltant de l'escola, però troba a faltar la instal·lació de passos elevats, "com s'ha fet en altres centres de la ciutat", ja que, segons Cano, "en els darrers dos anys hem hagut de lamentar tres atropellaments d'infants al carrer de Saclosa".

Un cop dins les instal·lacions de l'escola, els elements mancats de seguretat són molts. Al pati hi ha tres punts on les tanques que l'envolten són massa baixes o estan malmeses: la que queda al carrer de Saclosa arriba a l'alçada de la cintura d'un adult, i si un nen s'hi aboqués podria caure d'una alçada de cinc metres; la que dóna al carrer Renaixença, malgrat que es va instal·lar fa pocs anys, és fàcil de saltar i els més petits s'hi enfilen contínuament; fins i tot, Pere Cano ha explicat que "a vegades, el dilluns, hem trobat ampolles i gots de vidre d'algú que ha saltat la tanca durant el cap de setmana".

Finalment, hi ha una tanca de filferro que envolta el sorral de davant l'accés al centre que cedeix si els nens s'hi recolzen i està aixecada de la part inferior. El mateix sorral és un lloc poc segur per als més petits: hi ha un desnivell que els infants han de salvar saltant. Al pati també hi ha uns elements que, segons el consell escolar de la Renaixença, representen un perill: les cistelles de bàsquet se subjecten sobre uns blocs de ciment enormes amb arestes cantelludes. Aquests tipus de cistelles (que abans eren en molts col·legis i pavellons), ara, segons ha explicat Cano, "no estan homologades. A les escoles, les cistelles han d'anar subjectades directament a terra".

Dins l'edifici, el que preocupa més els pares i els mestres és l'ull de l'ampla escala que queda obert i deixa un gran forat per on podria caure un alumne. A més, la barana és força baixa, cosa que fa incrementar la sensació d'inseguretat. Des del consell s'ha explicat que "els mestres han de fer pujar i baixar els nens arrambats a la paret". Per això, el director ha explicat que "necessitaríem que el forat de l'escala quedés protegit amb una gàbia, com es fa en alguns centres". Un altre aspecte que fa posar els pèls de punta als mestres és la vibració del terra. En algunes aules del segon pis de l'escola, quan hi ha corredisses o salts, el terra fimbra, cosa que fa pensar als docents que les bigues que el sostenen (que ja tenen 75 anys) no estan en bon estat.

Altres preocupacions del consell escolar del CEIP Renaixença són les goteres que hi ha a l'aula de música cada cop que plou, que obliga a suspendre les classes; els vells i feixucs radiadors dels passadissos amb arestes sense cap tipus de protecció; i els llums fluorescents del gimnàs, que, segons ha explicat Cano, "si seguissin la normativa, haurien de ser protegits dels cops de pilota amb una gàbia. Ara, si els llums reben un cop, es poden trencar i caure".

La Renaixença, que enguany celebra el 75è aniversari, només ha tingut al llarg de la història un únic procés de rehabilitació per recuperar la façana i reconstruir la coberta. Aquest estiu, amb els diners del FEIL, s'han canviat les finestres i s'està acabant de fer una nova instal·lació elèctrica.