"Vaig tenir la sort de quedar-me la Seu"

Com neix la seva relació amb la Seu de Manresa?

El 1979 Eduard Ripoll, aleshores director del Museu Arqueològic de Barcelona i delegat de Belles Arts a Catalunya, va trucar a dos arquitectes: Ignasi Maria Serra Abadal, que ja és mort, i a mi. Ens va dir que tenia dues subvencions de Madrid per a dos edificis de Manresa. Una, per a l'antic col·legi dels jesuïtes, l'avui Museu Comarcal, i l'altra per a la Seu. Vam fer la visita junts i, com que Serra era més gran, el vaig deixar triar. Va triar l'antic col·legi i jo vaig tenir la sort de quedar-me la Seu. La primera actuació va ser a l'absis.

Així, va ser per casualitat.

Sí, sí.

Com era la Seu aleshores?

Ja la coneixia perquè tinc família a Manresa, però no en el vessant professional. Em va impressionar molt la seva arquitectura, però també el mal estat general i, sobretot, el del claustre i sotaclaustre, que era un desgavell.

I, partir d'aquí, s'hi comencen a fer una sèrie d'intervencions.

Sí, però ja amb la Generalitat. Va venir l'autonomia, i el primer director general de Patrimoni Arquitectònic, l'arquitecte Jordi Bonet, em va dir que continués treballant a la Seu i vaig rebre una sèrie d'encàrrecs, com arreglar el cargol de Sant Pere, que és un dels primers treballs que hi vaig fer.

Els qui el coneixen diuen que, a banda d'arquitecte, el seu treball té una part d'artista.

Agraeixo el comentari. El que intento en els treballs de restauració és fer el màxim de cas a l'arquitectura que et dóna el monument i posar de la teva part el mínim perquè no molesti ni faci contrast amb l'arquitectura històrica.

És que parlem de restaurar una basílica. El tipus de pedra...

Pel tipus de pedra, per sort, no hi ha problema. El que sí que és important és la incorporació d'elements nous. Per exemple, hem fet la il·luminació nova a les naus i no hi hem posat unes llànties que semblin antigues, sinó el que hi ha al mercat. Els materials són de darrera tecnologia.

Com els vitralls del baptisteri, que també es van fer nous.

No vam trobar informació per repetir els que hi havia i ens vam plantejar que era millor fer un disseny nou. Les restes que van quedar del 1939, de quan van esclatar les bombes als ponts de Manresa, les hem guardat i el dia que tin-guem una mica de diners els restaurarem i guardarem al museu.

De les actuacions que s'han fet, quina ha estat la més complicada?

Tota l'operació de reforç de l'estructura de la Seu i la construcció de la nova coberta. He de recordar que la Seu, a la façana sud, es desploma cap al riu entre uns 20 i 22 centímetres. Aquesta patologia no és nova. L'arxiu de la Seu es va cremar el 1936, però, per referències històriques, sabem que s'havien moltes fet actuacions, com buidar les tombes al voltant dels pilars afectats i reomplir-les de grava i formigó, posar uns tirants a nivells de les voltes... S'hi han fet moltes intervencions que no havien aconseguit gran cosa. Nosaltres el que vam fer va ser posar uns tirants dins els contraforts per comprimir-los bé i evitar el desplaçament cap a fora.

L'estabilitat era l'únic problema greu de la Seu?

Un altre és la conservació de la pedra. La pedra de la Seu no té unes qualitats gaire bones i el clima de Manresa és dur (les glaçades, la pluja, la boira, la contaminació...). Vam trobar molts elements, sobretot ornamentals, en un pèssim estat, per això en les successives fases estem fent la recuperació de sectors de façana.

L'actuació que el satisfà més?

La del claustre i sobreclaustre. Quan la Generalitat me'n va encarregar la restauració va ser una alegria i penso que es va donar la volta a aquest espai. Hi havia sectors de la Seu que volien enderrocar la capella dels Favets per eliminar la construcció de l'interior del claustre. Em vaig adonar que era molt important des del punt de vista històric i arquitectònic, i la vaig restaurar. Quan es van fer les excavacions es va demostrar que els orígens ja eren gòtics, o sigui que venia de molt antic que aquesta capella fos dintre el claustre.

Els visitants estàndard, ens perdem gaire part de la Seu?

Queda molta Seu per descobrir. Al final del passadís que va a la sala gòtica des del claustre, surts i hi ha un petit jardí. Això és absolutament desconegut per a la gent.

El patrimoni no s'estima prou i per això costa tant renovar els convenis de restauració de la Seu?

Suposo que si parles amb un polític et dirà que sí que l'estimen. El que no sé, perquè no sóc a dins dels pressupostos de la Generalitat, és si és equitatiu el que es disposa per a cada cosa. El patrimoni i la cultura sempre són al vagó de la cua. Jo sempre protestaré que no s'inverteix prou en patrimoni. El primer conveni el van signar cinc institucions, l'estat en el segon ja no hi és. Ara signarem el tercer. En el quart ja no sé qui hi haurà...

El nou conveni servirà per restaurar la façana de Soler i March, que és l'entrada natural a la Seu.

Es va dissenyar per ser l'entrada principal, però mai no ha fet aquesta funció. Una mica també per l'urbanisme de Manresa. Ara, l'Ajuntament, amb aquesta reforma de la plaça i l'ascensor que farà de l'aparcament a la Seu, suposo que la potenciarà.

Què li sembla el que s'està fent a la plaça?

El que diré és que s'elimina el carrer [de Puig Cardener] de servei que teníem per darrere la façana principal. Vam anar a l'ajuntament per parlar amb el tècnics i els alcaldes Valls i Camprubí i no hem aconseguit que es canviï. Tot el trànsit de furgonetes i camions sempre l'hem fet per aquest carrer i ara haurem d'entrar per la baixada de la Seu...

Es fa prou per dignificar l'entorn de la basílica?

És que el nucli antic estava molt degradat. S'hi fa molta inversió, però encara li falta molt.

Fins a tenir una Seu del tot restaurada, per on passem ara?

Quan acabem aquest nou conveni serem al 50%.

Es fan millores però també avança el deteriorament.

A la Seu hi ha hagut dos incendis: el 1714 i el 1936 i, per recuperar-se'n, les inversions s'han fet en el mobiliari interior, que són diners que s'han deixat de gastar en conservació. Per tant, ha arribat a nosaltres en molt mal estat. El nostre esforç és posar-la al dia perquè, després, sigui un treball rutinari de conservació.

Acabat el pla director (2025) n'hi haurà prou...

... amb el manteniment de conservació normal que necessiten tots els edificis i monuments.