Mirar la tele no engreixa, però afavoreix una sèrie de conductes alimentàries i de manca de mobilitat que sí que tenen a veure directament amb un afavoriment del sobrepès i de l'obesitat.
Mirar la tele sovint va acompanyat de menjar, d'ingerir un tipus d'aliment que fa incrementar el pes, com brioxeria, fregits i gormanderies. A més a més, però, el temps que l'infant dedica a mirar la tele vol dir que no el destina a fer exercici, i, molt probablement, el que hi ha a darrere de mirar la televisió no és només les dues o tres hores que l'infant pugui estar assegut a davant de la pantalla, sinó també un activitat sedentària generalitzada. La manca d'exercici i la mala alimentació no són les úniques causes d'obesitat, però són presents en el 95 % dels casos descrits. Les obesitats per qüestions genètiques són una minoria.
En el cas de Manresa, dels 1.130 infants estudiats, hi ha el 64,9% de nenes que tenen un nivell d'activitat física baix (menys de 60 minuts la setmana), mentre que en nens el percentatge és del 40,8%. També hi ha una menor incidència d'obesitat entre els nens que fan activitats extraescolars relativament sedentàries, com pot ser estudiar música. El 14,8% dels nens i el 24,1% de nenes fan música. Entre els que no en fan, el sobrepès o obesitat arriba a uns valors del 35,4%, mentre que els que sí que toquen un instrument serien en el 25,9%.
L'obesitat infantil és una preocupació també per a les administracions, que fan campanyes continuades sobre canvi d'hàbits alimentaris, però encara hi ha una actuació poc coordinada respecte al tractament del nen obès i la prevenció.
En tot cas, els especialistes aconsellen trucar a la porta del metge quan es detecta un increment de pes anual sobtat. Si un nen augmenta dos quilos cada any i de cop i volta n'incrementa 10, s'han d'encendre els llums d'alarma.
